El gran festín!

Doncs sí, m'han arribat notícies d'un sopar al Delícias i no m'he pogut resistir... M'he decidit a anar al super i fer un sopar ben bo per celebrar l'haver cobrat l'estada. No us explico res més, veieu la imatge... :)



PD: tot plegat ha costat 9€! (no és qüestió de gastar de més ara tampoc...)

Per fi, hem cobrat!

Avui comença la meva estada, la de veritat. Avui puc començar a gaudir una mica d'estar aquí perquè, per fi, hem cobrat! Cal dir que això ha estat gràcies als esforços de la UB, i a la seva comprensió, no gràcies al Ministeri que ha fet totes les gestions amb retard i malament.

Per la resta només puc dir que estic treballant, no estic fent res més aquests dies! I el cap de setmana suposo que sortiré a passejar una mica, a visitar algun museu, no sé, demà ho decidiré. I, de moment, vaig a apuntar-me a un congrés que, fins ara, no em podia pagar ;)

Apa, a gaudir!

PD: els que no poden gaudir són la gent que ETA ha matat, males notícies des d'Espanaya... :(

Les abelles són mosques i les croquetes kroketten

Avui he descobert una cosa que és bona de saber si vius a Holanda: aquí les mosques són grogues, tenen ratlles i es dediquen a mirar a la gent. Sí, sí, com ho sentiu. Jo estava al·lucinada de veure tantes abelles i resulta que aquí abelles i mosques es diferencien per la punxa només(a ulls meus). Doncs sí, les mosques tenen forma d'abella i són grogues amb ratlles negres i poden passar-se molta estona davant teu, com mirant-te als ulls. Potser per elles el món és com un gran zoològic (o safari) on es dediquen a observar els nostres hàbits.

L'altra tema important aquí són les croquetes. Aquí no tenen croquetes com nosaltres les coneixem sinó que tenen kroketten que són el mateix però amb forma més rectangular (també poden ser circulars, semblants a les hamburgueses), llargues i amb un arrebossat més cruixent i dens. L'altra curiositat és que se les mengen, normalment, dins d'un panet dels allargats, les obren i els hi posen mostassa o maionesa. Avui ho he provat (de menjar una kroketten amb pa, res de salses) i tenia la seva gràcia!!! (entre els muffins i les kroketten em posaré com una ceporra, sort que l'Augusto ve aviat i estaré més entretinguda, que sinó...). [Us enganxo una foto d'exemple treta de Wikimedia Commons].

Dues observacions més: els holandesos miren molt pels diners. Després diuen dels catalans però aquí tothom estalvia molt i regateja a l'hora de gastar diners. I una altra cosa, el tema de les motos és increïble. A part d'anar per on volen, com ja us he comentat altres dies, i d'anar sense casc, he observat que la majoria de vegades els nens van asseguts davant del conductor (sense agafar ni res) i si van un noi i una noia, sovint la noia va davant i el noi va darrere conduïnt!! O sigui el noi amb els braços ben estirats sense veure res perquè la noia té el cap davant i, a sobre, moltes vegades les noies van menjant, bebent o fumant! De fet, sembla ser que aquí la gent que va en moto és la de classe social més baixa. Quines coses, eh?

Fins aviat!

Tras la tempestad viene la calma

Ahir no tenia ganes d'escriure, més que res perquè no tenia res divertit a explicar. El fet és que un no sempre troba coses bones a explicar. Ahir va ser un dia d'aquells grisos, però grisos mentalment, vull dir.

Un espera marxar d'estada i treballar com el que més però, de vegades, hi ha factors amb els que un no compta i que influeixen, i molt! No es fàcil adaptar-se, al menys per a mi, a nova gent, nous sistemes de treball, noves rutines, noves idees i, sobretot, no tenir opció de recórrer a aquelles persones que necessites just en el moment que les necessites.

I, és clar, to això s'acaba notant a la tesi. T'has de posar a escriure i, sovint, et trobes amb aquella pàgina en blanc i tu intentant fer un esforç, situar-te i escriure. Però què vol dir escriure? No sempre pot escriure un, no sempre pots seure davant el full en blanc i dir: "ara vaig a escriure!". No és quelcom que un pugui decidir i menys quan et trobes en una mena de moment en el que qualsevol petita cosa et desorienta.

Però ja està. Avui m'he tornat a situar, m'ha vingut la inspiració i he anat al super a gaudir una mica: he comprat una bossa amb 15 petites bosses de chips, 2 muffins de xocolata, una amanida de cranc (que abans no m'agradava i ara m'encanta!) i unes Príncipe (meitat xocolata negra, meitat xocolata blanca). He de dir que m'ha fet una mica de vergonya a la cua quan he posat els productes a sobre lde a cinta i la noia de davant només duia verdures i el noi de darrere coses saludables també i jo, com una ceporra amb totes les marranades que podia trobar al super! Però un dia és un dia, i si l'estada no és també per això, què em queda?

Apa vaig a preparar el sopar que estic desitjant arribar a les postres!! :D