De museus

Avui m'he dedicat a culturitzar-me una mica. El pla era visitar el museu d'història de la ciutat (Bonnefantenmuseum) i un museu amb mobles del s. XVII en una casa del s. XVI (Museum Aan het Vrijthof).

El primer valia 8€ i el segon 5.50€. A mi m'agradaria haver pagat menys... la veritat és que m'han decebut bastant. El primer diguem que no era el que esperava jejeje, d'obres de Maastricht antigues n'hi havia a una planta però a les altres plantes hi havia art contemporani... Mare meva!! Quines obres... ja veureu ja, a les fotos. Bé, tot i així ha tingut la seva gràcia. I el segon museu no estava malament però vaja poca cosa.

Entre museu i museu m'he aturat a dinar i els holandesos m'han tornat a sorprendre. Sabeu què va en el pack d'un menjar del Kentucky?? Tres tovalloletes per a les mans! Qué "fisnos oye".

Podeu veure les fotos clicant aquí

Concert André Rieu

Avui a la nit, un tal André Rieu feia un concert. Les entrades es veu que eren molt cares però han habilitat una pantalla i unes cadires a una petita plaça pels que no pensavem pagar. Jo m'he apuntat al carro i m'he estat una estoneta allà asseguda, mirant, escoltant...

Manualitats: solucions

Fa uns dies us vaig parlar d'unes manualitats. Avui us penjo la solució! Ja sé que molts pensareu que no cal dedicar-se a fer segons què quan disposes de botigues on comprar-ho però... tenir temps et fa fer aquest tipus de coses :)

1. Què faríeu amb tres safates metàl·liques de barbacoa i cinta per fer llaços?

Una mena de calaixos per a la roba interior

2. Què faríeu amb una capsa de medicines, paper d'alumini i paper de cuina?

Una caixa per desar els anells i el rellotge

La cosa comença a posar-se complicada

Jo i les piles, les piles i jo

Hi ha dies que és millor no fer coses arriscades, dies d'aquells que és millor anar directes a casa, dies que un no hauria d'anar a comprar piles...

Ahir em vaig decidir a anar a comprar algunes coses que necessitava, però bàsicament la idea era comprar un mòbil perquè no em surtin tant cares les trucades a gent d'Holanda. Total que després de treballar vaig pujar a la bici disposada a fer algunes compres al Mediamarkt. Vaig sortir de l'estació i després de fer gairebé dues voltes a Maastricht ho vaig trobar... estava a 3 minuts de l'estació. Coses que passen.

Una vegada allà vaig anar directa a la secció corresponent i vaig comprar un Samsung per 25€ (amb 15€ de trucades). Prou bé, no? Total que em decideixo a comprar dues bombetes perquè allà a les golfes hi ha dues làmpades (sí, ja sé que sona malament però s'escriu així, no és que estigui refredada) que fan una peneta... sembla "casa les tietes" com dirien a la família de l'Augusto. I ostres tu, caríssimes!! Amb això que totes són d'estalvi la que menys valia eren 3€!! I n'hi havia de 12€!! Estos holandeses están locos! Per sort vaig trobar una que deu consumir molt i ser fatal pel medi ambient, perquè només em va costar 1€ :)

I ja a la caixa vaig veure unes llums d'aquestes que s'enganxen on un vulgui que és pels llocs on no tens làmpada. Doncs bé, feia dies que ho cercava perquè tinc una petita habitació a mode d'armari on no hi ha cap bombeta i no es veu res. Total que compro un pack on anaven dues lamparetes (lampadetes? jijij) d'aquestes, baratíssimes, per 3€. I jo feliç. I quan arribo a la caixa em toca la típica que fa que la impressió d'un sobre la gent d'un país canviï. Total que li pregunto a la noia que si necessita piles o van incloses, perquè està tot escrit en holandès i no ho entenc. Després d'unes quantes "borderies" em diu que van a part. Li demano de quin tipus han de ser les piles, unes "borderies" més, i descobreixo que són de les petites. Agafo un paquet (que inclou 4 piles), Duracell, cosa que ja em dóna mal d'estómac perquè un ja sap que són caretes. Li pregunto si en té d'una altra marca, "borderies". Acabo comprant les Duracell i, de sobte, veig al dibuix que cada llumeta va amb tres piles. Em toca comprar un altre paquet. La noia, estressada, fent-me cares i 3 persones fent cua em fan precipitar a agafar un altre paquet "así, a lo loco". Em cobra. La compra puja més del que m'imaginava. Havia de comprar una jaqueta però m'ofusca tant la noia que vaig directa cap a casa. Quan estic a l'habitació i repasso les compres, i el tiquet, veig que les piles m'han costat 18€!! Senyors, quasi com el mòbil!!! Passa una estona, torno a mirar el tiquet i veig que el primer paquet de piles m'ha costat 6,5€, el segon, 18€!!!! Ohhhhh! És que el segon paquet és de piles Duracell recarregables, super bones pel medi ambient, super resistents, que duren quasi tota la vida i si et descuides et renten la roba i tot les piles dels nassos...

En fi, avui he tornat al Mediamarkt (on ahir havia jurat no tornar més) i m'han tornat els diners de les piles. He anat al mercadillo de la plaça i he comprat 4 piles Philips per 2,5€. Després he anat a l'H&M (sabeu que significa Hennes & Mauritz?) i m'he comprat una jaqueta. Fa molt fred aquí.

Després m'he decidit a comprar fruita i he mantingut una breu conversa amb el venedor. Ha anat més o menys així (en anglès, clar). Diu ell: "D'on ets?". I jo, li dic: "De Barcelona". I ell: "Oh! Catalunya? No m'agraden els catalans". I jo: "Perquè?". I em diu: "Perquè són nacionailistes". Ja us dic que ha estat breu la conversa... Quan he arribat a casa he posat les piles que em faltaven a la segona làmpada, i no anava... Hi havia un cable sense soldar. He decidit guanyar la batalla, m'hi he barallat i ara va.

Bé, vaig a posar-me a treballar que ja toca.

Jóvenes Investigadores celebrarán un “CIRCO FPU”

Jóvenes Investigadores celebrarán un “CIRCO FPU” ante la Dirección General de Universidades para protestar por la negligente gestión de las ayudas predoctorales

Ante un nuevo retraso, por "enésimo" año consecutivo, en la resolución final tanto de las ayudas de Formación de Profesorado Universitario (FPU) como de las estancias en el extranjero, la Federación de Jóvenes Investigadores (FJI-Precarios) celebrará el próximo lunes 13, a partir de las 12:00 horas, el “CIRCO FPU” a las puertas de la Dirección General de Universidades (C/ Ramírez de Arellanos, 29). Con este acto se pretende dar a conocer la realidad en la gestión de las ayudas a la Investigación: un “circo” que hace perder tiempo y esfuerzo a los jóvenes investigadores, además de impedir la incorporación a sus grupos de trabajo, algunos de ellos en el extranjero, por falta de financiación. Un circo que les obliga incluso a financiarse ellos mismos el desplazamiento y alojamiento, o a trabajar de forma ilegal y sin remuneración asegurada.

Ni "cacas" ni cèntims

Hi ha dues coses que m'han cridat l'atenció aquí. De nou, un punt fort i un punt feble:

1. Punt fort: els gossos

La primera és que el tema gossos és ben diferent a Espanya. Aquí un paga uns 50-60€ d'impostos a l'any per tenir gos. A més està legislat que els amos dels gossos han de dur dues bosses a sobre per cada passeig, per si de cas. Jo no sé si és una bona mesura o no però no he vist ni una sola caca de gos des de que sóc aquí. A més, el carinyo que tenen als gossos és ben diferent. Aquí tothom se'ls mira amb amor. A algunes botigues trobaràs fora "bebederos" per a gossos i mai, mai, mai veuràs un gos abandonat al carrer aquí.

2. Punt feble: els cèntims

És ben curiós això. Si tu vas a una botiga i t'han de tornar diners no esperis el canvi just, ells sempre arrodoneixen. De fet als mateixos tiquets pots veure com et passen d'una xifra a l'altra. Per exemple, si la compra puja a 9,97€ i tu pagues amb un bitllet de 10€, no esperis que et tornin
3 cèntims, al mateix tiquet veuràs com posa primer un total de 9,97€ i després posa 10€. Així que res, ells "pá la saca". Ara bé, si et val 9,92 ells et cobraran 9,90€... No sé, jo preferiria que em cobressin el que m'han de cobrar i que em tornin el que m'han de tornar.

Apa, ja sabem aluna cosa més d'aquestes terres!

Les escombraries: "un hueso duro de roer"

Si alguna cosa tenen els holandesos és que reciclen, i molt. Ara bé, no és fàcil entendre com i quan ho fan. He preguntat a varies persones i, sembla ser que hi ha diferents sistemes. Si un vol reciclar aquí cal que sàpiga que:

1. Segons el barri o segons si vius en una casa o en un bloc de pisos, la cosa canvia. Als blocs de pisos la gent acumula les escombraries i els hi passen a recollir una vegada per setmana. A les cases els passen a recollir les escombraries diferents persones en diferents moments. Per exemple, el vidre el recull el servei de cada ciutat però també pots esperar a que passi gent pobre que el recull per després guanyar unes monedes duent-los a les màquines de retorn de vidre. Tu hi poses l'ampolla i et tornen els diners equivalents de l'embàs.

2. No busquis, és inútil, aquí no hi ha contenidors. Només trobareu molt de tant en tant algun contenidor subterrani.

3. La gent amb més sort té a prop contenidors d'aquests subterranis, pel que una part de les escombraries les pot anar a llençar. Però per això cal saber què significa el que diu a cada contenidor i què hi va a cada lloc. Es separen els productes segons si són karton/papier (paper i cartró), drankkarton (bricks), kunstofflessen (ampolles de plàstic, bosses...), witglas (vidre transparent) i bontglas (vidre fosc, tipus ampolla de vi).

4. A part de reciclar paper, plàstic, vidre... es recicla el que és orgànic (que per ells és només vegetals i plantes) i el que és inorgànic (això és el desmadre, tot el que no saps què fer-ne va aquí). Si tens jardí, normalment hi ha un gran cubell per les coses del desmadre i un de més petit on un veu la naturalesa en plena descomposició i fa una pudor... Si vius en un pis, la gent el que fa és comprar cubells que tanquin mooooooolt bé.

5. Però també hi ha una altra cosa que cal saber. La gent paga molts impostos pel servei d'escombraries (tot i que només els hi passin a recollir una vegada per setmana) i un no pot deixar a fora de casa unes escombraries en una bossa qualsevol. Les escombraries aquestes generals s'han de llençar a unes grans bosses de color vermell (segons el barri canvia de color) que val 15€ el paquet!

Doncs imagineu quin cacao fins que un entén com organitzar les maleïdes deixalles!! Jo crec que avui ha estat el primer dia que ho he fet bé! "Tres hurras por la Ingrid!!"

La Caputxeta Vermella

Com m'he rigut aquest matí!! Ai, ai... Només sortir de casa amb la bici s'ha posat a ploure, sort del meu "chubasquero"! Fins aquí, no tenia cap gràcia la situació. Però, de sobte, anava creuant el pont que uneix una banda i l'altra del riu quan davant meu veig a la Caputxeta Vermella. Imagineu: plou molt, fa vent i tu vas mirant al terra, amb dificultats. I apareix davant teu (d'esquenes) una figura vermella. Una senyora d'uns 50 anys, amb bambes, uns bessons que ja voldria qualsevol futbolista, una faldilla de Doña Rogelia negra i una jaqueta vermella amb caputxa onejant al vent. I la senyora tota flipada, corrent amb la bici pont avall... quin riure!! Gairebé caic de la bici!! Tot un espectacle, la veritat... llàstima no haver-li vist la cara, aniria en consonància?

A part d'això, el dia ha estat d'allò més fructífer però a la vegada depriment. Depriment pel gris del cel i la pluja que cau sense parar aquí. Perque feu un tast, he gravat un momentet de pluja.

Una de les coses bones que sí té estar aquí és que hi ha una màquina de cafè, xocolata i altres begudes que és gratis (me repito). És divertit perquè sempre que vaig a agafar un cafè em trobo el regulador de dolçor al mínim i jo que el poso sempre al màxim i encara em sembla amarg... Això em recorda a un comentari que em va fer la meva amiga Lisett de Caracas que deia que a Espanya som molt dolços, que ens agrada tot amb molt de sucre. Serà veritat? Jo, per si de cas, a casa tinc sacarina no sigui que l'abús em porti problemes d'amplades corporals.

Per cert, del 8 al 23 d'Agost estaré "Out of Office" perquè... tachán tachán... estaré de vacances!!! :)

Segueix plovent...

El Ministerio de Educación se burla de los jóvenes investigadores

Desde la Federación de Jóvenes Investigadores hem escrit una nota de premsa i una carta al Ministre d'Educació per queixar-nos per la deficient gestió de les beques predoctorals i de les estades de recerca (que encara no s'han publicat i que no cobrarem fins al setembre, amb sort). L'enganxo a continuació:

La FJI-Precarios denuncia que la gestión de las ayudas predoctorales se ha convertido en un circo

El Ministro de educación, Ángel Gabilondo, ha reiterado una y otra vez ante los medios su compromiso con la universidad y la investigación, y su apuesta por un nuevo modelo basado en el conocimiento. Sin embargo, la negligente gestión por parte del ministerio que dirige de las ayudas predoctorales de Formación del Profesorado Universitario (FPU) manifiesta la falsedad de sus palabras.

Hace ya más de ocho meses que se convocaron estas ayudas, y se ha sobrepasado con creces la fecha del 26 de mayo que el propio ministerio se impuso a sí mismo como límite para la resolución (1) . A día de hoy, y con el parón veraniego acechando, la incertidumbre es total y mantiene a cientos de jóvenes investigadores en vilo, en muchos casos en situación irregular, trabajando sin cobrar o poniendo dinero de su bolsillo para continuar con su investigación. Tampoco ha sido publicada la resolución de estancias breves en el extranjero o en otros centros nacionales entre junio y diciembre de este mismo año, posibilidad recogida en la convocatoria. Por si esto fuera poco, el circo que caracteriza la gestión de las ayudas FPU se agrava por la falta de información y la incertidumbre a la que están expuestos los solicitantes y beneficiarios. Debido a la falta de medios y personal del Ministerio, las direcciones de correo electrónico y los teléfonos habilitados a tal efecto no funcionan o no se atienden, o en todo caso las respuestas que se obtienen son o vagas o manifiestas falsedades. Todos estos retrasos e irregularidades no han impedido que el Ministerio de Educación aplicara un doble rasero al emitir cientos de cartas amenazando a numerosos beneficiarios con la revocación de la beca y la devolución del dinero percibido, en base a una acusación de falta de rendimiento que no se había producido.


La Federación de Jóvenes Investigadores (FJI-Precarios) denuncia esta situación que afecta al futuro de miles de jóvenes investigadores, y ha procedido a remitir una carta (2) al Ministro Ángel Gabilondo, responsable de estos despropósitos. Además, en los próximos días se realizarán movilizaciones para exigir al Ministerio de Educación y al Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero que pongan los medios necesarios para solucionar estas irregularidades y se comprometan a evitarlas en un futuro.


(1) http://www.boe.es/boe/dias/2008/10/28/pdfs/A42777-42788.pdf
(2) http://www.precarios.org/tiki-index.php?page=Carta+%C3%81ngel+Gabilondo&saved_msg=y

El temps i altres coses

Sembla ser que el bon temps ja s'ha acabat aquí. Diuen que el més habitual és que pel matí faci sol i per la tarda plogui. De moment, el que ells consideren sol per a mi és estar núvol, i el que ells diuen que és pluja, per a mi és una tempesta. Avui li deia a una noia d'aquí que em semblava que plovia molt sovint per aquestes terres i ella m'ha dit que no, que on plou és a Noruega... suposo que tot depèn amb què ho comparem :p

I canviant de tema... volia parlar-vos del cafè. És curiós perquè jo tenia al cap que aquesta gent devien ser molt de prendre té, i es veu que no. De fet, es passen tot el dia prenent cafè amb llet. Una llet ben forta, per cert. I no sé que tindrà aquest cafè d'aquí però no té cap efecte sobre la meva persona. Ostres tu, només dutxar-me me'n prenc un i res, com si prengués aigua...

I una cosa que no havia pensat: aquí no hi ha piscines descobertes! Clar, com mai fa calor i si en fa es posa a ploure, la gent no les necessita. Com a molt veus piscines d'aquelles desmuntables als jardins de les cases però sinó la gent el que fa és, o bé van a una piscina coberta o bé es banyen al riu. Sembla ser que han adaptat una part del riu i l'han guarnit per donar-li un caire tipus platja. I ben feliç que hi va la gent. A mi, però, no m'acaba de convèncer la idea...

Ostres i en sé una de molt bona! Sabeu que aquí és de mala educació preguntar a les embaraçades el sexe del nena o nena? Es veu que és lleig, que ni els propis pares ho volen saber. Està bé saber-ho perquè a cada cantonada et trobes a una pregnant per aquí... Resulta que encara són molt tradicionals, quan un es casa de seguida tenen fills.

Seguirem aprenent...

Eu Sei Que Vou te Amar

Eu Sei Que Vou te Amar

(vídeo)

Eu sei que vou te amar
Por toda a minha vida eu vou te amar
Em cada despedida eu vou te amar
Desesperadamente, eu sei que vou te amar
E cada verso meu será
Prá te dizer que eu sei que vou te amar
Por toda minha vida
Eu sei que vou chorar
A cada ausência tua eu vou chorar
Mas cada volta tua há de apagar
O que esta ausência tua me causou
Eu sei que vou sofrer a eterna desventura de viver
A espera de viver ao lado teu
Por toda a minha vida

Pollo al curry, migdiada i passeig en bici

Doncs per aquí plou en aquests moments. Ha estat la meva primera pluja i m'he salvat pels pèls!

Avui he estat a casa fins al migdia. He dinat tranquil·lament (pollastre al curry) i després, com a bona espanyola, he fet una migdiada de dues hores. Cal dir que per aquí també s'estila, clar que ells simplement es queden adormits, no rep cap nom :)

Després m'he decidit a sortir al carrer amb la meva bici però abans la volia arreglar perquè els frens no anaven gaire bé (us enganxo la foto perquè veieu l'estat en que estaven) i tenia unes baretes deixades anar. Però resulta que la llogatera no sabia on tenia les eines. Així que m'he anat a una botiga con arreglen bicis. Però no la meva. M'han dit que era massa vella i que no me l'arreglaven! Així que m'he comprat 4 pastilles de fre, una clau anglesa i una cinta adhesiva i ¡ale, a treballar!! M'hi he passat la meva bona estona però al final ha quedat prou bé :)


I quan ja tenia la bici a punt m'he anat de visita turística: he anat a recórrer una part de la muralla, he passejat pel Stadspark, he recorregut (per fora) el zoo, he vist esglésies, etc. Totes les fotos les trobareu a: http://www.facebook.com/album.php?aid=123917&id=645074611&l=66b5af2504

I ara a sopar i a descansar que demà a les 8 he d'estar a l'altra banda de Maastricht i abans de les 9 he de visitar al Paul (el meu codirector de tesi) que ja ha tornat de vacances!!!

"fins demà si di vol"