Començant a recollir

Avui he enviat un mail d'acomiadament al centre de recerca on he estat treballant aquest temps i molta gent pel passadís em deia: "Tres mesos, ja?" Doncs sí, ja han passat gairebé tres mesos. I segurament aquest és l'últim post sobre la meva estada.

Sabeu prou bé que no sóc una persona a qui li encanti viatjar i menys separar-me de l'Augusto i del Miles. Doncs bé, m'agradaria dir que tot i haver patit i enyorat considero que ha estat una bona experiència. No sé si repetiria... però estic contenta d'haver-ho fet.

Treballar en un altre entorn, conèixer gent nova, costums, menjars, maneres de fer... és molt enriquidor a la vegada que feixuc. Sí, no és fàcil entendre o acostumar-se a entendre la vida de manera diferent. Al principi, et sents com desplaçat, com si fossis d'un altre planeta i no entenguessis res. Després només fas que trobar coses bones al nou país. I, finalment, aconsegueixes trobar l'equilibri, entendre'ls i recollir les coses bones per intentar adoptar-les al teu país i a la teva manera de fer i treballar.

Seguim amb els núvols

Hola de nou!!!

Sí, sí, m'he apalancat... És que crec que m'ha deixat de sorprendre la ciutat i la vida d'aquí. Serà que ja m'he acostumat? Serà que estic treballant més i no tinc temps per escriure? Serà que estic cansada ja? Serà el temps?

En fi, parlant del temps... fa fred. Sí, ja fa dies... la temperatura ronda els 11-15º, que no és molt però si li afegeixes la pluja (constant) i el vent, fa fred. La gent va amb roba d'hivern i la vida als carrers es va morint poc a poc. I sabeu? Un s'acostuma a la pluja i al vent però no als núvols. I és que aquí el problema és que el cel és blanc/gris. Sí, sí, blanc i gris. Si tu mires al cel hi ha núvols, però si el vent els aparta, a sota dels núvols no veus el cel blau sinó més núvols. Aquests altres núvols són més finets, com una boira. Aix, suposo que qui ha vist el sol tota la seva vida no es pot acostumar al cel gris d'Holanda.

D'altra banda, he indagat sobre el cafè de després de dinar. I no, aquí no el prenen ni sols ni en companyia. La majoria m'han dit que prenen cafè o té si van a casa d'algú però que sinó no. No sé, però a mi caminar després de dinar no em treu la son, així que no sé com s'ho fan ells.

I per la resta doncs bé, anar fent. Suposo que tots tenim dies i avui és un d'aquells dies que no em ve de gust que em critiquin. M'explico. Quan comences el doctorat ho fas amb el convenciment de voler aprendre i millorar com a investigador. Això implica estar exposat constantment a crítiques (constructives), a un llarg procés d'avaluació, a comentaris, a treballar amb la finalitat que algú desmunti el que has fet. Però ja és això. Tu ho fas perquè l'altre t'ho critiqui, tu ho refacis i milloris. Però hi ha dies i dies. Avui, no em ve de gust que em llencin pel terra el que m'ha costat esforç fer. A més, hi ha dies en que un per un moment pensa: "Ja sóc gran, tinc edat d'opinar, de decidir, no de que tothom m'avaluiï". Sí, n'aprens molt però, de vegades (només de vegades), enyores les altres feines en les que has estat i que eren esgotadores i et tractaven fatal però on tu simplement feies el que havies de fer, ningú t'avaluava, ningú et demanava més... Però bé, avui és un d'aquells dies en que no vull comentaris. Demà segur que agraeixo l'esforç que posen les persones en llegir el que jo faig, en corregir i en guiar-me. Però això serà demà.

Reflexions de cap de setmana amb pluja

Avui estic a casa descansant i treballant. Ara em toca treballar més per poder complir els objectius que em vaig marcar per a l'estada i que, com sempre, estan per sobre de les meves possibilitats. Clar que, coneixent-me, seré capaç de no dormir en un mes per tal d'acabar tot el que vull acabar :) Però és que cal aprofitar la situació. No tinc responsabilitats aquí, així que tinc tot el temps del món per treballar.

Aquests dies he estat pensant en l'estada i en les coses, persones, animals... que enyoro. Posem per exemple al Miles. Jo no ho havia pensat abans de marxar però no només enyoro al Miles per la seva personalitat, sinó també per la funció que ell té a la meva vida i jo tinc en la seva. El Miles significa passejos en els quals aprofito per pensar, significa amor incondicional, significa alegria, significa companyia i dependència. Jo no puc viure sense ell i ell no pot viure sense mi. Sí, és egoista per part meva però sense mi (nosaltres), pobre, no pot fer res. Em (ens) necessita per passejar, per menjar, per dutxar-se... Però, sabeu? Això crea una relació molt estreta que fa que si estem separats ens enyorem més del que un podria imaginar. No enyoro només al meu gos, enyoro el que ell significa a la meva vida, enyoro la vida que va lligada a ell, enyoro a un amic i a un fill. Sé que hi haurà molta gent a la que li costi entendre, i veure, que la relació entre un gos i una persona va més allà d'uns passejos però, per sort, amb aquestes persones no he de conviure.

Doncs sí, enyoro al meu gos molt més que a la majoria de persones. Enyoro també menjars, situacions i la meva llengua. Però no penseu que m'ho miro amb llàstima, no, m'ho miro amb carinyo. Ho enyoro però no estic trista, perquè sé que tot segueix allà. De fet, és curiós com el cor crea mecanismes de defensa i posa els sentiments en stand by, com en espera. No estic trista aquí, no estic emocionada per tornar. Simplement estic com en espera, intentant no trobar a faltar massa perquè sinó cada dia aquí seria una tortura. M'agrada gaudir també d'aquest moment, no es tracta de veure només la part negativa. Amb això no vull dir que no estigui desitjant tornar a casa, ni molt menys, és evident que vull ser allà però un no pot estar pensant en això a cada moment perquè sinó no aprofites la part bona d'haver marxat, de conèixer una nova cultura, nova gent, nous menjars, noves maneres de treballar, noves llengües, noves experiències...

I és increïble com un s'adapta a les noves situacions i com crees un sentiment de normalitat quan tot el que t'envolta és completament anormal per a la teva vida. I em fascina com crees relacions amb gent que saps que són tan intenses com finites. Aquí hi ha gent amb la que surto, dino, passejo, treballo i que els visc com si fossin els meus millors amics. I en tres setmanes sé que desapareixeran gairebé completament de la meva vida. Són així algunes amistats i la distància sempre fa mal en aquestes relacions. Però no sap greu, un ja sap des del principi que va així però no per això deixes de cercar amistats. Bé, de fet, qui sap on ens tornarem a trobar...

Bé, són només algunes reflexions de cap de setmana amb pluja.

PD: Per cert, ahir vaig anar a una pelu xinesa a tallar-me el cabell. Em feia gràcia pensar si ens entendríem o no i què resultaria de tot plegat. Va ser tot molt fàcil, m'ha agradat el resultat. Ningú em va insistir en posar-me suavitzant, laca, espuma ni potingues vàries. Van ser 15 minuts, perfecte.

Pernil dolç amb torrades i un núvol al cap

Quin esmorzar més bo!! Sí senyor. Aquests dies m'he decidit a passar de la integració i tornar als meus hàbits alimentaris, estic farta d'entrepans! Ara, als migdies duré la carmanyola amb amanida (perquè no hi ha microones aquí, així que tot ha de ser fred) i per esmorzar torno a les meves torrades amb pernil dolç. I quin pernil! I quines torrades!!! Com he gaudit aquest matí, mmmmm.

I per la resta, bé... pse pse. Estic tenint reunions últimament de les que m'agradaria sortir amb el cap ben alt i, en canvi, surto amb el cap gairebé tocant-me els genolls. Aquí la gent està a un altre nivell. Constantment em fan preguntes que no sé respondre. Tota la vida ensenyant-te a callar i a escoltar i ara van els holandesos i em demanen respostes i no preguntes! I em parlen de grans revistes, i de recerca i jo que només vull anar a casa amb l'Augusto i el Miles... Estem en una "onda" diferent. I després ens queixem de que Espanya està a la cua d'investigació però és que veient a aquesta gent... Jo crec que hem de canviar de planeta, ells a un de primera, nosaltres a un de segona i tan feliços, sense rancúnia. Que jo me'ls estimo, però millor lluny, prou lluny com per a no sentir a cada pas que ets una rateta enmig de grans elefants (i, a sobre, psicòlegs! Bàrbara, tu ets la excepció :) )

En fi, vaig a seguir donant-li voltes a un model que no es deixa girar i a un cervell que crec que es redueix per moments.

Ànims pels que us sentiu també així i felicitats a aquells que no heu escollit aquesta via professional!

PD: La foto és de l'Augusto

Ja estic de tornada!

Amb les piles de l'amor recarregades em preparo per a la tornada a la meravellosa vida de recerca que està ocupant la meva vida des de fa uns anys ( i el que m'ocuparà!).

Aquesta setmana marxo de congrés a Amsterdam a aprendre d'aquells que ens porten anys d'avantatge en recerca. No estaré molt pel blog segurament així que us deixo aquí el link a les fotos de les vacances: http://www.facebook.com/album.php?aid=137691&id=645074611&l=183de41b4d

Espero que vosaltres hàgiu passat unes vacances ben profitoses també. Alguns que han marxat tres setmanes sé que les hauran gaudit molt i molt ;)

Fins aviat!

Tancat per descans del personal

Me voy, me voy, me voyyyyyyyy

Doncs sí, avui seguiré treballant una estona i marxaré en tren cap a Maastricht. Les botigues estan obertes així que em dedicaré a comprar algunes coses que necessito per arreglar una bici per l'Augusto. Després aniré al jardí, m'asseuré a la cadira i somriuré.

Demà treballaré, prepararé la maleta, netejaré la "meva casa" i organitzaré els espais per fer-los habitables per a dues persones. Arreglaré la bici. M'asseuré a la cadira del jardí, prendré una Coca-Cola i somriuré.

Dissabte m'aixecaré aviat, lluitaré per creuar la ciutat amb una maleta per una zona empedrada i pujaré al tren cap a Amsterdam.

A partir de les 12, simplement, em deixaré portar... :)

L'embaraç (no patiu que no va per mi)

Jejeje, doncs no, no tinc cap notícia tranquils! El que passa és que aquí tothom està esperant un nen o l'ha tingut fa no res. I, és clar, una es va enterant de cosetes.

Per exemple, aquí a les embaraçades els hi fan molt poques ecografies, només dues al principi (diria) per comprovar que el que tens a dins és un nen i no una morcilla. Després segueixen la norma següent: mentre no es demostri el contrari és que estàs bé i, per tant, a no ser que t'estiguis morint, no et fan cap prova més gairebé. Així que a tu la panxa et va creixent i això és tot el que necessiten per certificar que estàs bé. Que vols un anàlisi de sang, d'orina, que potser tens diabetis estacional, que... doncs ja t'ho faràs. Si insisteixes, però, al final t'ho fan. Però no us penseu!!! Que el metge no ho fa. Aquestes petites coses que acabo de dir, les miren les noies de recepció... son raros, raros... I, no us penseu que no paguen com per tenir una bona atenció eh!! Que aquí la gent paga mínim 200€ al mes de cobertura sanitària!

D'altra banda, sembla ser que aquí el més comú és parir a casa, sense injecció ni res, a lo bestia!! Els que van a l'hospital són les dones que s'han posat a parir a casa i porten 30 hores i el cap aquell que no surt... doncs tiren cap a l'hospital. No em vull ni imaginar l'escena... només pensar en baixar unes escales holandeses (que són curtes, recargolades i empinades) amb un nen mig penjant entre les cames... buffff!

L'altra cosa és que qui et fa el seguiment no és el metge sinó la llevadora però és que si et poses a parir a casa o, fins i tot, a l'hospital, qui està amb tu és la llevadora!!! Els metges són només per casos complicats!!! No els sembla prou complicat treure un nen de dins d'un altre cos???

I una altra idea que em fascina. Es veu que aquí les famílies estan com desestructurades en general o, si més no, allunyades geogràficament. Així que si tens una criatura aquí, durant 7 dies després de parir, en lloc de venir la mare, la sogra i tota la família a cuidar-te, ve una senyora. Sí, una senyora que et cuida, neteja, cuina, t'aconsella... i tot pagat com a servei públic! És estrany, oi?

També cal dir que aquí les coses per bebés (les coses... tots els aparells que necessites i que tenen noms estranys com maxi-cosi i coses d'aquestes) es compren de segona mà. I és que aquí no és una cosa cutre ni tinyosa.

*foto de Wikimedia Commons (Photo prise par Odile Shoshany, veuve du sculpteur Achiam)

Renovació

Aquest cap de setmana me l'he passat renovant una mica les golfes. No és que no estigui bé però no sé... és tot tan marró, no hi ha res de decoració i el que hi ha és com molt d'aquí... jejej i també em falten algunes "comoditats". Així que he estat fent petites compres com: unes estovalles de colorins i floretes (us afegeixo una foto), uns quadres (un amb margarides-foto- i l'altre amb tomàquets), una tabla de plàstic per poder tallar coses (no tinc marbres i havia de tallar a sobre dels plats), una tapa pel micro, etc.

També he fet una manualitat de les meves jeje. Resulta que el que tampoc tinc aquí són gaire estanteries o taules, vaja en tinc però me'n falten. Així que he juntat una minicadena, dos altaveus i una estufa plana i allargada, li he posat a sobre les estovalles que tenia que no m'agradaven (però posades del revés) i ja tinc una tauleta!! Així puc tenir els cables més organitzats que entre la webcam, el micròfon, el carregador de la càmera, els dels dos telèfons, etc. ho tenia tot pel mig!

Ahir va ser divertit. Poc després de sortir de casa, em vaig dirigir cap al super. Per arribar-hi has de vorejar la plaça central on hi ha l'ajuntament (diria, encara no ho he preguntat jijij), que té campanes. Doncs bé, em vaig quedar molt molt molt sorpresa quan les campanes es van posar a tocar "la bella Lola"! Se'm va fer estranyíssim!!! Total que vaig seguir caminant però mirant tot el temps les campanes amb la boca oberta i, de sobte, un senyor se'm va creuar en diagonal, caminant, per davant i gairebé cau de morros. Em va dir unes quantes coses en holandès (imagino que en la línia de la xinesa del restaurant de Brusel·les) però jo vaig passar d'ell. A veure, qui té més culpa? Ell que camina en diagonal o jo que camino mirant al costat? Els dos igual de fatal així que ale, a assumir les conseqüències!

Després em vaig comprar una cosa que feia molts dies que volia: un Waffle :) I jo tota emocionada, demano un de xocolata i van i em fan tres forats al goffre i li posen tres barretes de xocolata!!!! Quina decepció... La massa estava bastant dolenta i aquelles tres barretes era com haver posat uns encenalls de xocolata, que no em vaig embrutar ni els dits home! I molta gent se'l menja amb sucre glass, ¡¡¡qué sosos!!!

I, ostres, avui quan m'he despertat per un moment he pensat que m'estava enlairant cap al cel... Sabeu a les pel·lícules, el tipus de música que posen quan algú mor i va al cel, doncs aquesta és la que jo he sentit de bon matí! Quin susto!!! La senyora de la casa tenia com una missa amb uns cors cantant una música celestial, i estava tant alt que jo estant dos pisos per damunt ho sentia. Però al veure que no estava morta m'ha deixat d'importar el volum ;)

I aquesta tarda m'he firat, com diuen a la família de l'Augusto (vaja, que és la meva també ja ;) ). M'he comprat uns pantalons per 5€!!! Estic contenta :)

I res, ara vaig a descansar una mica.

Fins aviat!

PD: Li vaig demanar un davantal a la senyora i em va dir que perquè el volia, que si utilitzes davantal l'has de netejar també. Diu que no val la pena jijij mola!

El gran festín!

Doncs sí, m'han arribat notícies d'un sopar al Delícias i no m'he pogut resistir... M'he decidit a anar al super i fer un sopar ben bo per celebrar l'haver cobrat l'estada. No us explico res més, veieu la imatge... :)



PD: tot plegat ha costat 9€! (no és qüestió de gastar de més ara tampoc...)

Per fi, hem cobrat!

Avui comença la meva estada, la de veritat. Avui puc començar a gaudir una mica d'estar aquí perquè, per fi, hem cobrat! Cal dir que això ha estat gràcies als esforços de la UB, i a la seva comprensió, no gràcies al Ministeri que ha fet totes les gestions amb retard i malament.

Per la resta només puc dir que estic treballant, no estic fent res més aquests dies! I el cap de setmana suposo que sortiré a passejar una mica, a visitar algun museu, no sé, demà ho decidiré. I, de moment, vaig a apuntar-me a un congrés que, fins ara, no em podia pagar ;)

Apa, a gaudir!

PD: els que no poden gaudir són la gent que ETA ha matat, males notícies des d'Espanaya... :(

Les abelles són mosques i les croquetes kroketten

Avui he descobert una cosa que és bona de saber si vius a Holanda: aquí les mosques són grogues, tenen ratlles i es dediquen a mirar a la gent. Sí, sí, com ho sentiu. Jo estava al·lucinada de veure tantes abelles i resulta que aquí abelles i mosques es diferencien per la punxa només(a ulls meus). Doncs sí, les mosques tenen forma d'abella i són grogues amb ratlles negres i poden passar-se molta estona davant teu, com mirant-te als ulls. Potser per elles el món és com un gran zoològic (o safari) on es dediquen a observar els nostres hàbits.

L'altra tema important aquí són les croquetes. Aquí no tenen croquetes com nosaltres les coneixem sinó que tenen kroketten que són el mateix però amb forma més rectangular (també poden ser circulars, semblants a les hamburgueses), llargues i amb un arrebossat més cruixent i dens. L'altra curiositat és que se les mengen, normalment, dins d'un panet dels allargats, les obren i els hi posen mostassa o maionesa. Avui ho he provat (de menjar una kroketten amb pa, res de salses) i tenia la seva gràcia!!! (entre els muffins i les kroketten em posaré com una ceporra, sort que l'Augusto ve aviat i estaré més entretinguda, que sinó...). [Us enganxo una foto d'exemple treta de Wikimedia Commons].

Dues observacions més: els holandesos miren molt pels diners. Després diuen dels catalans però aquí tothom estalvia molt i regateja a l'hora de gastar diners. I una altra cosa, el tema de les motos és increïble. A part d'anar per on volen, com ja us he comentat altres dies, i d'anar sense casc, he observat que la majoria de vegades els nens van asseguts davant del conductor (sense agafar ni res) i si van un noi i una noia, sovint la noia va davant i el noi va darrere conduïnt!! O sigui el noi amb els braços ben estirats sense veure res perquè la noia té el cap davant i, a sobre, moltes vegades les noies van menjant, bebent o fumant! De fet, sembla ser que aquí la gent que va en moto és la de classe social més baixa. Quines coses, eh?

Fins aviat!

Tras la tempestad viene la calma

Ahir no tenia ganes d'escriure, més que res perquè no tenia res divertit a explicar. El fet és que un no sempre troba coses bones a explicar. Ahir va ser un dia d'aquells grisos, però grisos mentalment, vull dir.

Un espera marxar d'estada i treballar com el que més però, de vegades, hi ha factors amb els que un no compta i que influeixen, i molt! No es fàcil adaptar-se, al menys per a mi, a nova gent, nous sistemes de treball, noves rutines, noves idees i, sobretot, no tenir opció de recórrer a aquelles persones que necessites just en el moment que les necessites.

I, és clar, to això s'acaba notant a la tesi. T'has de posar a escriure i, sovint, et trobes amb aquella pàgina en blanc i tu intentant fer un esforç, situar-te i escriure. Però què vol dir escriure? No sempre pot escriure un, no sempre pots seure davant el full en blanc i dir: "ara vaig a escriure!". No és quelcom que un pugui decidir i menys quan et trobes en una mena de moment en el que qualsevol petita cosa et desorienta.

Però ja està. Avui m'he tornat a situar, m'ha vingut la inspiració i he anat al super a gaudir una mica: he comprat una bossa amb 15 petites bosses de chips, 2 muffins de xocolata, una amanida de cranc (que abans no m'agradava i ara m'encanta!) i unes Príncipe (meitat xocolata negra, meitat xocolata blanca). He de dir que m'ha fet una mica de vergonya a la cua quan he posat els productes a sobre lde a cinta i la noia de davant només duia verdures i el noi de darrere coses saludables també i jo, com una ceporra amb totes les marranades que podia trobar al super! Però un dia és un dia, i si l'estada no és també per això, què em queda?

Apa vaig a preparar el sopar que estic desitjant arribar a les postres!! :D

Animaldia

Avui m'he decidit a fer una mica la turista i he planejat un passeig en bici per un parc i la visita al Museu d'Història Natural.

M'he comprat un Twister al KFC (aquesta vegada l'he demanat spicy i m'hi han ficat nachos a dins... qué cosas...) i me l'he anat a menjar al parc aquell que vaig anar un dia que estava al costat d'un zoològic. Doncs bé, ha hagut uns quants ànecs que s'han intentat menjar les meves patates fregides però ja els he deixat clar que amb les patates no es juga. He fet unes quantes fotos i m'he dirigit cap al museu.

El museu està bastant bé. M'han agradat bastant totes les èpoques, i els seus corresponents fòssils, fins que he arribat a l'ésser humà. Jo tota contenta que anava, veient pedres i plantes i, de sobte, giro cap a la dreta i entro a una gran sala plena d'animalets morts, dissecats... I jo que començo a caminar ràpid per sortir d'aquella maleïda sala on tots els ulls em miraven com dient: "jo abans estava viu però és que va venir un humà, em va matar i després em va deixar tieso per poder-me ensenyar en un museu". Total que giro a la dreta de nou i em fico de cap a una sala plena d'ocells morts i on hi havia un gosset... Me cago en els holandesos, els museus d'història natural i els humans, en general!

Després he baixat al subterrani a veure si em calmava i a fer una volta pel jardí botànic però... res ja no em semblava bonic.

Així que he sortit i m'he anat a visitar de nou la biblioteca aquella situada a dins d'una església. I després m'he anat a mirar botiguetes. Quan he acabat m'he pujat a la bici i, de sobte, he sentit un xiulet. Un policia m'ha explicat en holandès una cosa que he entès perfectament: si estàs a un recinte comercial ple de gent i ve un policia i xiula, el que has de fer és baixar de la bici perquè vol dir que estàs fent quelcom prohibit. Així que com l'he entès la mar de bé, m'he baixat de la bici, li he donat les gràcies i he marxat ;)

I res, ara estic a casa, vaig a descansar una mica i deixar reposar el lumbago que ja trigava en agafar-me i a pensar en les vacances, que ja s'acosten!!!

Reunió a Utrecht

Avui he estat a Utrecht. Tenia una reunió amb Jeroen Janssen un professor de la Utrecht University que l'any passat va llegir la tesi: Using visualizations to support collaboration and coordination during computer-supported collaborative learning. Molt interessant!

Cal dir que, com sempre, he arribat aviat i m'he anat a la biblioteca. Ostres tu,semblava de poble jo. Amb la boca oberta tot el temps perquè la biblioteca tenia sis plantes! Hi ha alguna foto al Facebook, era increïble...

M'ha convidat a un fantàstic Capuccino i hem estat parlant bastant de temps sobre la meva tesi. És una bona pràctica el parlar amb d'altres persones sobre la tesi i els experiments, t'ajuda a organitzar les idees, a veure les coses bones i dolentes i, sobretot, a millorar i aprendre.

Després de la reunió he aprofitat que estava a Utrecht i m'he desplaçat cap al centre de la ciutat. Cal dir que l'estació de trens és molt gran però la ciutat es veu en un no res. Hi ha un petit centre històric amb bastant d'encant. És perfecte per passejar i anar de botigues, n'hi ha moltíssimes. Però jo crec que en un dia un pot visitar la ciutat de cap a peus. Com era l'hora de dinar he aprofitat també per menjar una cosa ben típica dels Països Baixos: les patates fregides. Te les presenten en una paperina i li afegeixen la salsa que tu demanis. En aquest cas jo m'he demanat una paperina amb ketchup.

Ha estat ben divertit perquè s'ha posat a ploure i jo anava amb la motxilla, la paperina de patates, el mapa... i, de sobte, ha aparegut una carpa amb bancs i taules just davant meu. Semblava perfecte. M'he assegut a menjar-me les patates (i què voleu que us digui, jo les faig més bones) i he trobat la trampa... Resulta que havien adequat una plaça amb l'embalat perquè hi havia una mena de recital. Encara no he descobert si era un recital de poesia, gent parlant, raperos o què era però quin rotllo ens han pegat els que estaven a sobre de l'escenari!!! Déu meu quina desgràcia de fetsival!! No he pogut ni acabar-me les patates en pau.

Després m'he anat a passejar per la ciutat que té canals tipus Amsterdam però en petitet, vaja, que en té un només! He penjat les fotos al Facebook: http://www.facebook.com/album.php?aid=128677&id=645074611&l=cfe26d59f4

I després m'he tornat cap a Maastricht. Quan he arribat a casa el meu company de pis d'Arabia Saudí ja havia marxat. Es diu Mutaz i és un PhD també. He compartit tres setmanes amb ell però jo ja el sentia com de la família. Quan un està fora agafa confiança aviat. La noia que també comparteix pis, de fet és una casa, marxa diumenge així que aviat serem dos només. Som una família desestructurada, doncs? :p

I això és tot per avui!

PD1: Aprofito per afegir el link d'unes fotos de fa uns dies de Maastricht de nit i del jardí de la casa: http://www.facebook.com/album.php?aid=128663&id=645074611&l=a41a107f4a
PD2: El Ministeri ja s'ha dignat a resoldre les estades, ara "només" falta que es digni a pagar-les.

A través dels meus ulls tot es veu negre per culpa del Ministerio de Educación

Sí, torno amb la mateixa cantarella però és que el Ministeri encara no ha resolt les estades. El dia 1 de juny podies començar les estades pel que els diners els havies de disposar abans de marxar i estem a 22 de juliol! OSTIAS! x-(

De veritat, és indignant. Un estudia i treballa dur per aconseguir una d'aquestes beques de les quals hi ha tant poquetes i lluita per poder organitzar una estada, amb tot el que això implica professionalment, familiarment, emocionalment... i, després, el Ministeri és incapaç de resoldre la convocatòria quan ho ha de fer, ni tampoc quan promet fer-ho ni tant sols quan ja s'ha passat quatre pobles desde que ho havia de fer!

Un no pot sentir més que ràbia i frustració. No pots fer res, només seguir pagant les despeses amb els quatre duros que aconsegueixes arreplegar del miserable sou que tenim i de les ajudes de familiars i esperar, esperar a que el Ministeri et doni el que és teu i t'has guanyat a pols i, a sobre, els has de donar gràcies.

Estic molt enfadada. x-(

Brusel·les

Ja estem de tornada a la realitat. Sembla mentida la de coses que hem fet en dos dies!!

L'anada en tren va anar molt bé, sobretot perquè una bona part la vaig fer en primera classe sense saber-ho! I jo que pensava: "mira aquests belgues què bé s'ho monten, quins seients més còmodes...". La revisora m'ho va deixar clar després...

Hem estat els dos dies a Brusel·les, passejant, visitant parcs, llibreries, el Museu del Còmic, etc. Tot fantàstic. Us passo el link a les fotos fetes per l'August i per mi: http://www.facebook.com/album.php?aid=127737&id=645074611&l=1981b2bc99

L'anècdota del viatge: el dissabte em va agafar la "perra" de voler anar a dinar a un restaurant xinès. Després de fer-li creuar mitja ciutat a l'Augusto, una super patejada, trobem un restaurant xinès que tenia un menú per 10.80€. No era com el "Juan" però vaja, prou bé. Total que entrem i no hi ha ningú dinant. Ens atén una xinesa, amb una super pachorra, que en dóna les cartes. Li preguntem pel menú i ens diu que el dissabte no hi ha. Comencem a mirar, i l'arroç cantonès ja val 11€, el que porta gambes 13€. Mirem els segons i cap no baixa de 17€. Moment funda de matalàs. Decidim marxar. L'Augusto educadament, com és ell, li diu que no ens quedem i que gràcies. La xinesa agafa embranzida i ens deixa anar una frase en xinès que no entenem però que sabem que pel to i la cara vol dir, com a mínim, que ens atropelli el proper tramvia i que, a sobre, ens faci mal i patim molt.

Ja veieu, nosaltres fent amics! :)

PD: L'Augusto va seguir fent amics després a una cafeteria, però això ja us ho expliquem un altre dia :P

Quina tristor...

Són bona gent aquests holandesos

Ufff, això de tornar a tenir vida social és esgotador! :)

Ahir vaig anar a sopar a casa d'una noia junt amb unes amigues seves i el seu xicot. Em van fer gazpacho per sopar (amb pastanaga) i estava molt i molt bo! I ben presentat també. Després vam anar al cine. Em va fer gràcia perquè vam anar tots en bici, i jo mai abans havia circulat en grup. És ben diferent aquí...

Al cine vam veure Slumdog millionaire. Molt bona, sí senyor. Bé, de fet, alguna cosa me la vaig perdre perquè hi havia fragments que parlaven en hindi i ho subtitulaven en holandès així que... algunes coses no les vaig entendre però només algunes. Després vam prendre un refresc i cap a casa. De fet, el cine està a un minut en bici de casa així que crec que hi tornaré. Potser per veure Coco avant Chanel?

I avui m'ha costat llevar-me... una miqueta només. Ha estat un dia llarg però profitós. Ara tinc més feina a fer encara, després d'haver tingut una tutoria de tesi... jejeje, però és la meva feina així que... :) I després he anat a sopar a casa del meu director. Quines cases més boniques tenen per aquí!

En realitat, aquest pos l'he titulat així perquè volia posar èmfasi en l'hospitalitat de la gent. Tothom m'ha acollit amb els braços oberts, tothom m'ajuda, tothom em cuida. D'alguna manera em sento fora de lloc però a la vegada com a casa. És ben estranya la sensació. No sé, crec que aquesta estada em servirà, sobretot, per aprendre a tractar a la gent d'una altra manera i per enfrontar-me a la gent d'una altra manera també. És estrany però aquí em sento còmoda amb tothom i en qualsevol context, estic com completament oberta i deixada anar, cosa que a Barcelona sóc incapaç. Més aviat acostumo a ser desconfiada i distant, així a primera vista... Bé, estem aquí per créixer, no?

Els cotxes no piten i la gent toca "cacas"

Sí, aquí fan moltes coses semblants a nosaltres però moltes altre que no. I les que no són les que em criden l'atenció, és clar. Algunes d'elles són:

- Els cotxes: aquí els cotxes van amb molt de compte amb les bicis i els vianants. A les bicis sempre els hi cedeixen el pas i als vianants també. Els cotxes si veuen un vianant que encara no ha arribat a un pas per a vianants proper, s'aturen igualment. I és més, sempre s'aturen a uns metres del pas de vianants. I mai, mai, piten els cotxes. I mira que tenen motius de vegades (ho dic per experiència, jejej). Doncs no, no piten.

- Els pantalons: aquí no veuràs a ningú amb pantalons acampanats. I sabeu per què? Perquè s'enganxen amb la bici... (també ho dic per experiència). Tothom porta pantalons ben ajustats o tres quarts, ara que fa calor, és clar.

- Jerseis: a les botigues, gairebé un 70% de jerseis, samarretes i de més parts de dalt, duen caputxa. La mateixa roba que nosaltres però amb caputxa. Això és degut a que com sempre plou la gent prefereix posar-se la caputxa que no anar aguantant el paraigües a la bici. (tot i que també ho he vist... i he vist gent amb rams de flors, pastissos, caixes... de tot. Van pedalant i amb les mans aguantant el que calgui, quina habilitat tu!). Per cert, aquí les talles són una mida més gran que a Espanya. És a dir, que la S d'aquí és una M d'Espanya.

- Maniquís: una altra cosa curiosa és que aquí els maniquís són hiperrealistes. Són a mida real, amb cabells i tot tipus de complements. Els maniquís de bebés fan veritable angunia...

- Fregar els plats: a veure, no és que siguin bruts però la manera de fregar plats fa una mica de coseta. Aquí utilitzen raspalls no fregalls. Posen els plats en aigua amb sabó a la pica i li dónen amb el raspall. Fins aquí, normal. El problema és que quan acaben de raspatllar els plats ja els posen a assecar. No li passen aigua, pel que l'aigua de la pica, amb tota la seva substància, és la que utilitzen per fer net els plats... M'explico? Bggggg... :S

- Paraules i expressions: això sí que és complicat. Aquí si no t'entens en anglès, malament! Part del vocabulari diari que he après és el següent (afegeixo pronunciació):

Goedemorgen= Judemórjen (és com si tinguessis carraspera)
Hallo=Jalóo
Sorry=sóri (jijiji, és ben divertit. Em recorda al "primo Lary")
Alstublieft= Álstuubliift (és com un comodí. En principi és "per favor" però jo l'he sentit en mil contextos diferents)
Gom= júm (vol dir goma. I també s'ha de pronunciar en plan "tinc un pollo al coll")
Doei, doei!= oi, oi! (vol dir adéu i em recorda a l'Arale. Ho diuen amb el mateix tonet, com si toquessin una caca, jijiji)

Bé, us comunico que avui a la tarda vaig a sopar a casa d'una noia d'aquí, la Helen. Molt maca, és el segon àngel. Compartiré sopar amb una japonesa, algú belga, algú de Noruega i no sé si hi haurà més nacionalitats. Per sopar (és un dir sopar, perquè és a les 18h. Així que jo berenaré). I, atenció!!! M'han dit que han fet gazpacho, ara bé, entre d'altres coses li han posat pastanaga, jejeje!! Serà divertit provar-ho! I després anem al cine a veure Slumdog millionaire. També serà divertida la cosa perquè la peli és en anglès i amb algunes parts en hindi, però no patiu, que quan està en hindi ho subtitulen en holandès :p Genial!

El menjar

El tema del menjar és tot un món aquí a Holanda i, en concret, a la Open Universiteit de Heerlen i a Maastricht, que és on jo ho visc.

Esmorzar
Sembla ser que la gent pel matí esmorza cereals, fruita i, alguns, pa amb formatge o alguna mena d'embotit. Fan un bon esmorzar al matí sobre les 7, o abans, per aguantar fins a l'hora de dinar. I, sobretot, perquè només aixecar-se ja fan exercici amb la bici i, és clar, un no pot anar amb la panxa buida!

Dinar
Per dinar sembla que estiguin tots preparats en una ratlla pintada al terra perquè quan el rellotge marca les 12... tothom surt dels seus amagatalls a dinar a la "kantine"! Tot i així queden alguns "rezagados" que van a menjar a les 12.30 o a les 13h. Els de la 1 es troben el menjador buit ja (però buit, buit, sense ningú. A mi ja m'ha passat tres dies). I bé, les taules que hi ha al menjador són grans, hi caben 10 persones. També hi ha alguna de 4. És a dir, que la gent no dina sola.

Però la gent no queda per anar a dinar en plan: anem a dinar, a parlar, a prendre cafè... no, no, no. Aquí la gent menja per sobreviure. La gent arriba, menja (15-20 minuts) i marxa. I què mengen? Doncs, normalment, un entrepà tipus panet amb sèsam, una sopa (sí, encara que faci calor) i, alguns, una amanida. I per beure, això sí que em mata, un iogurt agre. Begssssss. Jo això sí que no.

Sopar
Algunes persones sobre les 15h comencen a tenir gana i per aguantar fins la "nit" mengen una peça de fruita. La resta s'espera i sopa entre les 18h i les 19h. A les 20h ja és passar-se, i a les 21h ni te digo! Per la nit sopen més fort però tampoc no massa, tot i així no van a dormir tant aviat com jo em pensava. Els grans marxen al llit sobre les 22h o 23h. Però els nens es veu que si tenen uns 6-8 anys, fins i tot van a dormir a les 18h!!!!

Una curiositat: aquí a la gent li agrada molt, sobretot als nens, menjar pa amb mantega i encenalls de xocolata. Aquí els encenalls de xocolata els venen en capses de totes les mides i són barates.

I una altra curiositat: als llocs de menjar ràpid, tipus McDonalds, els menús per a nens van acompanyats de compota de poma (era poma? sí, diria que sí) dolça.

Seguirem informant...

De Roma al Maas

Ahir no sabia molt bé què fer. El cert és que els caps de setmana es fan una mica llargs si no tens ningú amb qui compartir-los. Així que la qüestió és mantenir-se ocupat.

Per això vaig decidir anar al Derlon Museum Cellar o el que és el mateix: als baixos d'un hotel. Es veu que quan estaven fent, o refent, l'hotel van trobar unes runes romanes i van decidir deixar al descobert una part. Els diumenges de 13 a 17 és gratuït. Per cert, ara és un restaurant i l'entrada és per la plaça.

Després d'això vaig estar donant voltes en bici per Maastricht. Em vaig aturat a un banc, al costat d'un llac. Vaig menjar uns quants aperitius de formatge i vaig seguir pedalant. De sobte em vaig veure atreta per uns cantants que hi havia a la vora del riu (Maas). Estaven cantant una mena d'havaneres holandeses, hi havia mercadillo també i uns quants vaixells antics aferrats al moll. Vaig estar de sort i justament els dies 10, 11 i 12 d'aquest mes l'entrada a un dels vaixells era gratuïta. Vaig tornar a casa a carregar la càmera una mica i vaig tornar al moll.

Poc m'imaginava jo com havia de ser de divertit aquell passeig en vaixell. Ostres, el passeig va ser ben poca cosa però l'ambient... oh!!! Què divertit! El capità era un cachondo!! Era més una go-go que un capità... Us enganxo un fragment, impagable (pesava molt i al convertir-lo he hagut d'utilitzar un programa que m'afegeix la seva publicitat... què hi farem!).



I perquè us feu una idea de la resta, penjo les fotos aquí.

De museus

Avui m'he dedicat a culturitzar-me una mica. El pla era visitar el museu d'història de la ciutat (Bonnefantenmuseum) i un museu amb mobles del s. XVII en una casa del s. XVI (Museum Aan het Vrijthof).

El primer valia 8€ i el segon 5.50€. A mi m'agradaria haver pagat menys... la veritat és que m'han decebut bastant. El primer diguem que no era el que esperava jejeje, d'obres de Maastricht antigues n'hi havia a una planta però a les altres plantes hi havia art contemporani... Mare meva!! Quines obres... ja veureu ja, a les fotos. Bé, tot i així ha tingut la seva gràcia. I el segon museu no estava malament però vaja poca cosa.

Entre museu i museu m'he aturat a dinar i els holandesos m'han tornat a sorprendre. Sabeu què va en el pack d'un menjar del Kentucky?? Tres tovalloletes per a les mans! Qué "fisnos oye".

Podeu veure les fotos clicant aquí

Concert André Rieu

Avui a la nit, un tal André Rieu feia un concert. Les entrades es veu que eren molt cares però han habilitat una pantalla i unes cadires a una petita plaça pels que no pensavem pagar. Jo m'he apuntat al carro i m'he estat una estoneta allà asseguda, mirant, escoltant...

Manualitats: solucions

Fa uns dies us vaig parlar d'unes manualitats. Avui us penjo la solució! Ja sé que molts pensareu que no cal dedicar-se a fer segons què quan disposes de botigues on comprar-ho però... tenir temps et fa fer aquest tipus de coses :)

1. Què faríeu amb tres safates metàl·liques de barbacoa i cinta per fer llaços?

Una mena de calaixos per a la roba interior

2. Què faríeu amb una capsa de medicines, paper d'alumini i paper de cuina?

Una caixa per desar els anells i el rellotge

La cosa comença a posar-se complicada

Jo i les piles, les piles i jo

Hi ha dies que és millor no fer coses arriscades, dies d'aquells que és millor anar directes a casa, dies que un no hauria d'anar a comprar piles...

Ahir em vaig decidir a anar a comprar algunes coses que necessitava, però bàsicament la idea era comprar un mòbil perquè no em surtin tant cares les trucades a gent d'Holanda. Total que després de treballar vaig pujar a la bici disposada a fer algunes compres al Mediamarkt. Vaig sortir de l'estació i després de fer gairebé dues voltes a Maastricht ho vaig trobar... estava a 3 minuts de l'estació. Coses que passen.

Una vegada allà vaig anar directa a la secció corresponent i vaig comprar un Samsung per 25€ (amb 15€ de trucades). Prou bé, no? Total que em decideixo a comprar dues bombetes perquè allà a les golfes hi ha dues làmpades (sí, ja sé que sona malament però s'escriu així, no és que estigui refredada) que fan una peneta... sembla "casa les tietes" com dirien a la família de l'Augusto. I ostres tu, caríssimes!! Amb això que totes són d'estalvi la que menys valia eren 3€!! I n'hi havia de 12€!! Estos holandeses están locos! Per sort vaig trobar una que deu consumir molt i ser fatal pel medi ambient, perquè només em va costar 1€ :)

I ja a la caixa vaig veure unes llums d'aquestes que s'enganxen on un vulgui que és pels llocs on no tens làmpada. Doncs bé, feia dies que ho cercava perquè tinc una petita habitació a mode d'armari on no hi ha cap bombeta i no es veu res. Total que compro un pack on anaven dues lamparetes (lampadetes? jijij) d'aquestes, baratíssimes, per 3€. I jo feliç. I quan arribo a la caixa em toca la típica que fa que la impressió d'un sobre la gent d'un país canviï. Total que li pregunto a la noia que si necessita piles o van incloses, perquè està tot escrit en holandès i no ho entenc. Després d'unes quantes "borderies" em diu que van a part. Li demano de quin tipus han de ser les piles, unes "borderies" més, i descobreixo que són de les petites. Agafo un paquet (que inclou 4 piles), Duracell, cosa que ja em dóna mal d'estómac perquè un ja sap que són caretes. Li pregunto si en té d'una altra marca, "borderies". Acabo comprant les Duracell i, de sobte, veig al dibuix que cada llumeta va amb tres piles. Em toca comprar un altre paquet. La noia, estressada, fent-me cares i 3 persones fent cua em fan precipitar a agafar un altre paquet "así, a lo loco". Em cobra. La compra puja més del que m'imaginava. Havia de comprar una jaqueta però m'ofusca tant la noia que vaig directa cap a casa. Quan estic a l'habitació i repasso les compres, i el tiquet, veig que les piles m'han costat 18€!! Senyors, quasi com el mòbil!!! Passa una estona, torno a mirar el tiquet i veig que el primer paquet de piles m'ha costat 6,5€, el segon, 18€!!!! Ohhhhh! És que el segon paquet és de piles Duracell recarregables, super bones pel medi ambient, super resistents, que duren quasi tota la vida i si et descuides et renten la roba i tot les piles dels nassos...

En fi, avui he tornat al Mediamarkt (on ahir havia jurat no tornar més) i m'han tornat els diners de les piles. He anat al mercadillo de la plaça i he comprat 4 piles Philips per 2,5€. Després he anat a l'H&M (sabeu que significa Hennes & Mauritz?) i m'he comprat una jaqueta. Fa molt fred aquí.

Després m'he decidit a comprar fruita i he mantingut una breu conversa amb el venedor. Ha anat més o menys així (en anglès, clar). Diu ell: "D'on ets?". I jo, li dic: "De Barcelona". I ell: "Oh! Catalunya? No m'agraden els catalans". I jo: "Perquè?". I em diu: "Perquè són nacionailistes". Ja us dic que ha estat breu la conversa... Quan he arribat a casa he posat les piles que em faltaven a la segona làmpada, i no anava... Hi havia un cable sense soldar. He decidit guanyar la batalla, m'hi he barallat i ara va.

Bé, vaig a posar-me a treballar que ja toca.

Jóvenes Investigadores celebrarán un “CIRCO FPU”

Jóvenes Investigadores celebrarán un “CIRCO FPU” ante la Dirección General de Universidades para protestar por la negligente gestión de las ayudas predoctorales

Ante un nuevo retraso, por "enésimo" año consecutivo, en la resolución final tanto de las ayudas de Formación de Profesorado Universitario (FPU) como de las estancias en el extranjero, la Federación de Jóvenes Investigadores (FJI-Precarios) celebrará el próximo lunes 13, a partir de las 12:00 horas, el “CIRCO FPU” a las puertas de la Dirección General de Universidades (C/ Ramírez de Arellanos, 29). Con este acto se pretende dar a conocer la realidad en la gestión de las ayudas a la Investigación: un “circo” que hace perder tiempo y esfuerzo a los jóvenes investigadores, además de impedir la incorporación a sus grupos de trabajo, algunos de ellos en el extranjero, por falta de financiación. Un circo que les obliga incluso a financiarse ellos mismos el desplazamiento y alojamiento, o a trabajar de forma ilegal y sin remuneración asegurada.

Ni "cacas" ni cèntims

Hi ha dues coses que m'han cridat l'atenció aquí. De nou, un punt fort i un punt feble:

1. Punt fort: els gossos

La primera és que el tema gossos és ben diferent a Espanya. Aquí un paga uns 50-60€ d'impostos a l'any per tenir gos. A més està legislat que els amos dels gossos han de dur dues bosses a sobre per cada passeig, per si de cas. Jo no sé si és una bona mesura o no però no he vist ni una sola caca de gos des de que sóc aquí. A més, el carinyo que tenen als gossos és ben diferent. Aquí tothom se'ls mira amb amor. A algunes botigues trobaràs fora "bebederos" per a gossos i mai, mai, mai veuràs un gos abandonat al carrer aquí.

2. Punt feble: els cèntims

És ben curiós això. Si tu vas a una botiga i t'han de tornar diners no esperis el canvi just, ells sempre arrodoneixen. De fet als mateixos tiquets pots veure com et passen d'una xifra a l'altra. Per exemple, si la compra puja a 9,97€ i tu pagues amb un bitllet de 10€, no esperis que et tornin
3 cèntims, al mateix tiquet veuràs com posa primer un total de 9,97€ i després posa 10€. Així que res, ells "pá la saca". Ara bé, si et val 9,92 ells et cobraran 9,90€... No sé, jo preferiria que em cobressin el que m'han de cobrar i que em tornin el que m'han de tornar.

Apa, ja sabem aluna cosa més d'aquestes terres!

Les escombraries: "un hueso duro de roer"

Si alguna cosa tenen els holandesos és que reciclen, i molt. Ara bé, no és fàcil entendre com i quan ho fan. He preguntat a varies persones i, sembla ser que hi ha diferents sistemes. Si un vol reciclar aquí cal que sàpiga que:

1. Segons el barri o segons si vius en una casa o en un bloc de pisos, la cosa canvia. Als blocs de pisos la gent acumula les escombraries i els hi passen a recollir una vegada per setmana. A les cases els passen a recollir les escombraries diferents persones en diferents moments. Per exemple, el vidre el recull el servei de cada ciutat però també pots esperar a que passi gent pobre que el recull per després guanyar unes monedes duent-los a les màquines de retorn de vidre. Tu hi poses l'ampolla i et tornen els diners equivalents de l'embàs.

2. No busquis, és inútil, aquí no hi ha contenidors. Només trobareu molt de tant en tant algun contenidor subterrani.

3. La gent amb més sort té a prop contenidors d'aquests subterranis, pel que una part de les escombraries les pot anar a llençar. Però per això cal saber què significa el que diu a cada contenidor i què hi va a cada lloc. Es separen els productes segons si són karton/papier (paper i cartró), drankkarton (bricks), kunstofflessen (ampolles de plàstic, bosses...), witglas (vidre transparent) i bontglas (vidre fosc, tipus ampolla de vi).

4. A part de reciclar paper, plàstic, vidre... es recicla el que és orgànic (que per ells és només vegetals i plantes) i el que és inorgànic (això és el desmadre, tot el que no saps què fer-ne va aquí). Si tens jardí, normalment hi ha un gran cubell per les coses del desmadre i un de més petit on un veu la naturalesa en plena descomposició i fa una pudor... Si vius en un pis, la gent el que fa és comprar cubells que tanquin mooooooolt bé.

5. Però també hi ha una altra cosa que cal saber. La gent paga molts impostos pel servei d'escombraries (tot i que només els hi passin a recollir una vegada per setmana) i un no pot deixar a fora de casa unes escombraries en una bossa qualsevol. Les escombraries aquestes generals s'han de llençar a unes grans bosses de color vermell (segons el barri canvia de color) que val 15€ el paquet!

Doncs imagineu quin cacao fins que un entén com organitzar les maleïdes deixalles!! Jo crec que avui ha estat el primer dia que ho he fet bé! "Tres hurras por la Ingrid!!"

La Caputxeta Vermella

Com m'he rigut aquest matí!! Ai, ai... Només sortir de casa amb la bici s'ha posat a ploure, sort del meu "chubasquero"! Fins aquí, no tenia cap gràcia la situació. Però, de sobte, anava creuant el pont que uneix una banda i l'altra del riu quan davant meu veig a la Caputxeta Vermella. Imagineu: plou molt, fa vent i tu vas mirant al terra, amb dificultats. I apareix davant teu (d'esquenes) una figura vermella. Una senyora d'uns 50 anys, amb bambes, uns bessons que ja voldria qualsevol futbolista, una faldilla de Doña Rogelia negra i una jaqueta vermella amb caputxa onejant al vent. I la senyora tota flipada, corrent amb la bici pont avall... quin riure!! Gairebé caic de la bici!! Tot un espectacle, la veritat... llàstima no haver-li vist la cara, aniria en consonància?

A part d'això, el dia ha estat d'allò més fructífer però a la vegada depriment. Depriment pel gris del cel i la pluja que cau sense parar aquí. Perque feu un tast, he gravat un momentet de pluja.

Una de les coses bones que sí té estar aquí és que hi ha una màquina de cafè, xocolata i altres begudes que és gratis (me repito). És divertit perquè sempre que vaig a agafar un cafè em trobo el regulador de dolçor al mínim i jo que el poso sempre al màxim i encara em sembla amarg... Això em recorda a un comentari que em va fer la meva amiga Lisett de Caracas que deia que a Espanya som molt dolços, que ens agrada tot amb molt de sucre. Serà veritat? Jo, per si de cas, a casa tinc sacarina no sigui que l'abús em porti problemes d'amplades corporals.

Per cert, del 8 al 23 d'Agost estaré "Out of Office" perquè... tachán tachán... estaré de vacances!!! :)

Segueix plovent...

El Ministerio de Educación se burla de los jóvenes investigadores

Desde la Federación de Jóvenes Investigadores hem escrit una nota de premsa i una carta al Ministre d'Educació per queixar-nos per la deficient gestió de les beques predoctorals i de les estades de recerca (que encara no s'han publicat i que no cobrarem fins al setembre, amb sort). L'enganxo a continuació:

La FJI-Precarios denuncia que la gestión de las ayudas predoctorales se ha convertido en un circo

El Ministro de educación, Ángel Gabilondo, ha reiterado una y otra vez ante los medios su compromiso con la universidad y la investigación, y su apuesta por un nuevo modelo basado en el conocimiento. Sin embargo, la negligente gestión por parte del ministerio que dirige de las ayudas predoctorales de Formación del Profesorado Universitario (FPU) manifiesta la falsedad de sus palabras.

Hace ya más de ocho meses que se convocaron estas ayudas, y se ha sobrepasado con creces la fecha del 26 de mayo que el propio ministerio se impuso a sí mismo como límite para la resolución (1) . A día de hoy, y con el parón veraniego acechando, la incertidumbre es total y mantiene a cientos de jóvenes investigadores en vilo, en muchos casos en situación irregular, trabajando sin cobrar o poniendo dinero de su bolsillo para continuar con su investigación. Tampoco ha sido publicada la resolución de estancias breves en el extranjero o en otros centros nacionales entre junio y diciembre de este mismo año, posibilidad recogida en la convocatoria. Por si esto fuera poco, el circo que caracteriza la gestión de las ayudas FPU se agrava por la falta de información y la incertidumbre a la que están expuestos los solicitantes y beneficiarios. Debido a la falta de medios y personal del Ministerio, las direcciones de correo electrónico y los teléfonos habilitados a tal efecto no funcionan o no se atienden, o en todo caso las respuestas que se obtienen son o vagas o manifiestas falsedades. Todos estos retrasos e irregularidades no han impedido que el Ministerio de Educación aplicara un doble rasero al emitir cientos de cartas amenazando a numerosos beneficiarios con la revocación de la beca y la devolución del dinero percibido, en base a una acusación de falta de rendimiento que no se había producido.


La Federación de Jóvenes Investigadores (FJI-Precarios) denuncia esta situación que afecta al futuro de miles de jóvenes investigadores, y ha procedido a remitir una carta (2) al Ministro Ángel Gabilondo, responsable de estos despropósitos. Además, en los próximos días se realizarán movilizaciones para exigir al Ministerio de Educación y al Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero que pongan los medios necesarios para solucionar estas irregularidades y se comprometan a evitarlas en un futuro.


(1) http://www.boe.es/boe/dias/2008/10/28/pdfs/A42777-42788.pdf
(2) http://www.precarios.org/tiki-index.php?page=Carta+%C3%81ngel+Gabilondo&saved_msg=y

El temps i altres coses

Sembla ser que el bon temps ja s'ha acabat aquí. Diuen que el més habitual és que pel matí faci sol i per la tarda plogui. De moment, el que ells consideren sol per a mi és estar núvol, i el que ells diuen que és pluja, per a mi és una tempesta. Avui li deia a una noia d'aquí que em semblava que plovia molt sovint per aquestes terres i ella m'ha dit que no, que on plou és a Noruega... suposo que tot depèn amb què ho comparem :p

I canviant de tema... volia parlar-vos del cafè. És curiós perquè jo tenia al cap que aquesta gent devien ser molt de prendre té, i es veu que no. De fet, es passen tot el dia prenent cafè amb llet. Una llet ben forta, per cert. I no sé que tindrà aquest cafè d'aquí però no té cap efecte sobre la meva persona. Ostres tu, només dutxar-me me'n prenc un i res, com si prengués aigua...

I una cosa que no havia pensat: aquí no hi ha piscines descobertes! Clar, com mai fa calor i si en fa es posa a ploure, la gent no les necessita. Com a molt veus piscines d'aquelles desmuntables als jardins de les cases però sinó la gent el que fa és, o bé van a una piscina coberta o bé es banyen al riu. Sembla ser que han adaptat una part del riu i l'han guarnit per donar-li un caire tipus platja. I ben feliç que hi va la gent. A mi, però, no m'acaba de convèncer la idea...

Ostres i en sé una de molt bona! Sabeu que aquí és de mala educació preguntar a les embaraçades el sexe del nena o nena? Es veu que és lleig, que ni els propis pares ho volen saber. Està bé saber-ho perquè a cada cantonada et trobes a una pregnant per aquí... Resulta que encara són molt tradicionals, quan un es casa de seguida tenen fills.

Seguirem aprenent...

Eu Sei Que Vou te Amar

Eu Sei Que Vou te Amar

(vídeo)

Eu sei que vou te amar
Por toda a minha vida eu vou te amar
Em cada despedida eu vou te amar
Desesperadamente, eu sei que vou te amar
E cada verso meu será
Prá te dizer que eu sei que vou te amar
Por toda minha vida
Eu sei que vou chorar
A cada ausência tua eu vou chorar
Mas cada volta tua há de apagar
O que esta ausência tua me causou
Eu sei que vou sofrer a eterna desventura de viver
A espera de viver ao lado teu
Por toda a minha vida

Pollo al curry, migdiada i passeig en bici

Doncs per aquí plou en aquests moments. Ha estat la meva primera pluja i m'he salvat pels pèls!

Avui he estat a casa fins al migdia. He dinat tranquil·lament (pollastre al curry) i després, com a bona espanyola, he fet una migdiada de dues hores. Cal dir que per aquí també s'estila, clar que ells simplement es queden adormits, no rep cap nom :)

Després m'he decidit a sortir al carrer amb la meva bici però abans la volia arreglar perquè els frens no anaven gaire bé (us enganxo la foto perquè veieu l'estat en que estaven) i tenia unes baretes deixades anar. Però resulta que la llogatera no sabia on tenia les eines. Així que m'he anat a una botiga con arreglen bicis. Però no la meva. M'han dit que era massa vella i que no me l'arreglaven! Així que m'he comprat 4 pastilles de fre, una clau anglesa i una cinta adhesiva i ¡ale, a treballar!! M'hi he passat la meva bona estona però al final ha quedat prou bé :)


I quan ja tenia la bici a punt m'he anat de visita turística: he anat a recórrer una part de la muralla, he passejat pel Stadspark, he recorregut (per fora) el zoo, he vist esglésies, etc. Totes les fotos les trobareu a: http://www.facebook.com/album.php?aid=123917&id=645074611&l=66b5af2504

I ara a sopar i a descansar que demà a les 8 he d'estar a l'altra banda de Maastricht i abans de les 9 he de visitar al Paul (el meu codirector de tesi) que ja ha tornat de vacances!!!

"fins demà si di vol"

Manualitats

Tot i tenir bastant d'espai a les golfes, trobo a faltar algunes coses. Pel moment, he resolt dues necessitats a base d'imaginació.

1. Què faríeu amb tres safates metàl·liques de barbacoa i cinta per fer llaços?

2. Què faríeu amb una capsa de medicines, paper d'alumini i paper de cuina?

La solució, en uns dies ;)

Botigues, burrito i bici

Ostres tu, què cansada estic!! Acabo d'arribar i, per ser dissabte, "vaya tute"!!

Pel matí volia fer mandres i aixecar-me ben tard però no ha hagut manera. El sol, insistent, a penetrat a l'habitació tot i les cortines. I jo que tinc "estornudos fóticos" com va descobrir un dia l'Augusto, m'he posat a esternudar sense parar. I res, a les 8 ja estava alçada.

M'he dutxat, una mica de Drexler... i després cap al jardí a prendre un cafè amb llet, volta pel barri en bici (taronja i vella) i xerrar amb la Marga (la llogatera). Quina senyora més maca tu! M'ha explicat tantes coses!!! Sabeu que en holandès hi ha moltes paraules franceses?? Per exemple, paraplú. I una altra cosa, s'ha d'anar en compte perquè nosaltres quan venim als Països Baixos li diem Holanda i es veu que Holanda és només una part. Aquí s'estila més, però, dir The Netherlands i chimpún. Una altra cosa, al jardí de la meva casa temporal hi ha unes flors molt boniques, liloses. Li he preguntat el nom: Hortensies, com la meva àvia! :)

Bé, després de la classe d'història, cultura i llengua he quedat amb el meu àngel per anar de botigues i a conèixer una mica la ciutat. Primer m'he aturat a menjar un entrepà de salmó i "pepinillo", que sembla que no però combina. Després, hem anat pel casc antic, a uns grans magatzems (on m'he comprat una tassa verda -com tot últimament- amb el dibuix d'unes plantes), a petites botigues i el que més m'ha agradat ha estat la gran llibreria (li diuen així). Una llibreria que està en el que va ser una església i on poc abans de la llibreria hi havia un pàrquing de bicis (quin sacrilegi!!!). M'he comprat una guia de Nederland (aquí s'escriu així), un mapa de Maastricht i una guia de Maastricht. Que després no diguin que no vull conèixer la zona!

Després hem anat al super i he descobert que sí que tenen suavitzant (massa tard, ahir em vaig comprar una mascareta pel cabell i jo tanta cosa no em posaré). Ostres! I m'he comprat un formatge Gouda sec de mig quilo per 5€!! Super bé no?? També he descobert que aquí els iogurts per beure van en brick i que el pà de motlle és fresc i s'espatlla en un dia, per això la gent el congela. Una altra dada important, si aneu a comprar pesto no ho trobareu amb la pasta ni amb la resta de salses està, sempre, on les olives Carbonell (coses d'holandesos...).

I com ja era mitja tarda, que vol dir l'hora de sopar aquí, l'àngel i jo hem anat a menjar un Burrito :) Que és una "tortilla" amb frijoles, arroç, una salsa blanca, formatge, pollastre (en el meu cas) i verduretes. Molt bo, sí senyor. I per fer baixar hem anat caminant fins a l'altra punta de Maastricht, envoltant la muralla i creuant un parc (on crec que aniré demà). Després m'he tornat en bici cap a casa.

I aquí estem. Cansadeta però contenta d'haver aprofitat el dia i d'haver conegut alguna cosa més d'aquesta bonica ciutat (he penjat unes quantes fotos a flickr: http://www.flickr.com/photos/40190734@N08/show/).

Un punt fort i un punt feble

A Holanda hi ha coses bones i coses dolentes, com a tot arreu. Avui em vull centrar en dues:

1. Punt fort: la bici

Anar en bici per Maastricht és una delícia! Per tota la ciutat hi ha carrils bici, separats dels carrils de circulació dels altres vehicles i separats de la vorera. Si no tens carril bici pots circular pel carrer, per on gaudeixes de tots els privilegis. Aquí les bicis són les reines! També pots trobar aparcaments de bici a cada cantonada (una altra cosa és que quan tornis ja no trobis la bici, es veu que passa molt). M'ha sobtat molt que aquí ningú vagi amb casc. De fet, les motos circulen pel carril bici i tampoc en porten de casc. Només li he vist a algun nen petit, petit, petit.
(La meva bici)


2. Punt feble: el vàter

Quina marranada!! Quins vàters tenen aquí... Es tracta d'un vàter més allargat que el nostre i que es diferencia, bàsicament, en que el forat no es troba al mig del vàter sinó amagadet a la part del davant. La resta de la tassa queda en horitzontal, lleugerament inclinat. Això es tradueix en que aquelles coses que fem i llencem al vàter, precisament per no veure-les, queden allà resplendents, con saludant-te... Perquè, a més, la zona aquesta horitzontal fa com una mica de bassalet on sempre hi ha aigua així que quan cau el que ha de caure... pofffffff. Sí, sí, sé que és una marranada explicar-ho però bé ho he de compartir amb algú, no? I una altra cosa, als lavabos d'Holanda no trobaràs un botonet per encendre el llum com a la resta d'habitacions sinó que a l'entrada del lavabo hi ha una cadeneta, allò és per encendre el llum... Que lo sepas.

Remei als mals de cor

Quan un està baix d'ànims i anyorat el millor és posar-se el DVD que la teva família va gravar amb tant d'amor. Comences plorant d'emoció i acabes amb un somriure.

Sembla mentida que en un DVD càpiguen tants moments, tantes imatges i tants records.

Són curiosos aquests holandesos

Doncs sí, tenen una manera de fer ben diferent.

Avui el tren s'ha aturat a 10 metres de l'estació de Heerlen on jo, i molta gent, havia de baixar. El conductor ha explicat el motiu de l'aturada que jo, evidentment, no he entès! I tothom s'ha assegut de nou, tranquil·lament, com si aquells minuts de més fossin més aviat una oportunitat per continuar asseguts que no una tocada de pera. Això sí que ho tenen els holandesos, s'asseuen molt. Fins i tot els taca-taca de la gent gran porta incorporat un seient. Ens porten anys d'avantatge! Doncs bé, mentre jo feia tremolar la cama de desesperació per haver d'estar esperant, la resta (i al final jo també) s'ha dedicat a observar a dos senyors que caminaven lentament per les vies, un darrere l'altre, enganxant amb una pinça de pal llarg, cada paperet, goma, fulla... que trobaven. Aquesta gent té llet per les venes! Qué pachorra...

Ah! Dues coses importants: les botigues aquí obren a les 9 i tanquen a les 18. Al migdia està obert. I els dijous obren fins a les 21!! ara bé, els dilluns no obren fins al migdia. I avui he descobert que... tachán tachán... els divendres al matí hi ha mercadillo a la Markt plaça de Maastricht!!! Llàstima que no m'he pogut aturar.

I sabeu perquè no m'he pogut aturar? Perquè havia d'anar a comprar un kit anti "moustiques", és a dir, contra els mosquits-dinosaure que hi ha per aquí... M'han deixat feta un colador avui. Ahir a la nit vaig descobrir un nou ésser viu (bé, ara ja no és viu :p). Una mena d'aranya amb ales i cap de mosquit. Què tonto que era el bitxo!! Jo que el volia fer volar fora de la casa i el bitxo vinga a donar voltes a l'habitació i donant-se contra les parets... pobre. No em va deixar més remei... era o ell o jo! Però avui no vindrà la seva família perquè tinc tres aparells que emeten ultrasons... jejejeje

I bé, doncs avui he sortit tardet de treballar. Una noia m'ha portat en cotxe fins a Maastricht. Es veu que mensualment paguen 90€ d'impostos els que tenen cotxe... aquí es passen la vida pagant impostos. També paguen un dineral per les escombraries i per la sanitat. I parlant de sanitat... Sabeu què és això? És un fumadero. Està a la universitat i és pels pobres que encara tenen ànims de fumar a ple hivern holandès.

Demà aniré al super amb el meu àngel que m'explicarà com s'organitzen aquí els productes i com es combinen!! Per cert, ojo al dato, el primer diumenge de mes les botigues estan obertes :) Quina sort!!

Apa, vaig a fer el sopar que m'estic "atiborrant" de patates jejeje. Ah! Papa, no et preocupis que la setmana vinent tornaré a trucar :)

Com no passar desapercebut a Holanda

Doncs bé, per ser el segon dia en actiu aquí ja he après moltes coses. Avui el que he après és a no passar desapercebuda. Us donaré instruccions de com fer-ho volaltres si veniu per aquestes terres.

1. El primer pas per fer-se notar aquí és tenir els cabells arrissats, el nas gran i el tipus "ampolla" tan espanyol. I sí, sí, jo tot això ho compleixo. A més, si vols accentuar-ho el millor és dur els cabells sense assecar (perquè no tinc secador del cabell) i sense suavitzant (perquè encara no he desxifrat aquesta opció entre la quantitat de pots diferents que hi ha al prestatge del super. El primer dia ho vaig intentar i, per si de cas, vaig preguntar i resulta que havia agafat crema de gel pensant-me que era suavitzant. No em van saber dir on era el suavitzant. Dedueixo que no en tenen)

2. Una altra opció per fer visible que no ets d'aquí és vestir-te amb una faldilla del Desigual i una samarreta taronja. Crec que mai m'havien mirat tant com avui... tothom va de negre i blanc aquí. Els que més s'arrisquen es posen roba blava, uhhhh!

3. Important! Quan a Holanda estiguin a 30º tu no has de suar i has d'estar feliç. Jo avui que estava com un xínxol, com peix a l'aigua, i els holandesos que han passat d'estar feliços per veure el sol a desitjar que caigui un bon xàfeg. Estan tots suant i fent morros

4. Una de molt bona per fer-se notar: has d'anar a l'estació d'autobusos de Heerlen a hora punta. En aquesta estació hi ha moltes andandes (de la A a la H) i a cada una paren diversos autobusos. Hi ha autobusos amb el mateix número però amb destinacions diferents. Doncs bé, jo he d'agafar el bus per anar de Heerlen a la universitat i hi ha 8 autobusos que em van bé. Doncs us podeu creure que m'he passat mitja hora a la parada de busos??? Però tranquils, no he estat quieta. La mitja hora me la he passat d'una andana a l'altra. Resulta que entre que arribava un bus, mirava la direcció a la que anava, si parava on jo volia i m'acostava a l'andana... ja s'havia anat. I quan estava a l'andana A veia que m'anava bé un de l'andana H i quan arribava a la H el bus ja havia marxat... I així mitja hora!! :) Demà m'espero a la A i quan passi un ja pujaré...

5. Una més lleugereta però que té la seva gràcia. Has d'arribar al despatx i decidir fer pujar la cortina d'oficina que tens a l'altra banda de la finestra. Perquè aquí persianes no tenen però cortines estranyes que giren, s'orbren... unes quantes. Doncs bé, es tracta de començar a tirar de totes les cadenetes que veus. També pots recòrre el passadís vàries vegades per assegurar-te que és possible pujar aquella cortina i, al veure que sí, pots dirigir-te a l'exterior i posar-te a tocar la cortina per fora de l'edifici mentre la gent dels despatxos et mira. Finalment, he trobat el botó per pujar-la. Resulta que era elèctrica. Però aquests holandesos ho fan tot molt difícil... el botó estava a l'esquerra de la taula del meu company, sota una mena d'estanteria...

6. Una de menjadors: per fer-se notar una mica, un pot anar al mejador i agafar una amanida amb coses de colors no identificables mentre tothom pren sopa a ple sol!!!! Després diuen que tenen calor... Tampoc no m'he apuntat a la moda de dinar bebent una mena de iogurt... he agafat aigua. Aigua normal aquesta vegada... perquè ahir vaig sortir del super amb una aigua amb gas de préssec...

Per la resta, crec que no es nota que no sóc d'aquí :p

Apa, vaig a fer el sopar que tinc una gana ja...

Primer dia de treball

Bé,

ja hi som. Avui m'he aixecat a les 7 però no he arribat a la universitat fins a les 10 gairebé... i sense pentinar! Resulta que m'he deixat el respall :)

Pel matí m'he preparat el dinar consistent en un entrepà d'un formatge de comí (crec) i com un embotit que no sé què és però està bo.

Després m'he preparat la motxilla i cap a l'estació! I una vegada a la feina m'han presentat a un munt de gent que parlava estrany i m'han ensenyat el meu despatx on estaré sola fins al proper mes que vindrà un noi.

He treballat molt avui i he dinat a les 12.30 perquè estava morta de gana ja! Crec que m'adaptaré bé a l'horari jijijij

La gent ha estat molt amable, tots molt atents i somrients. La veritat és que semblen sincers però qui sap què deien quan parlaven en holandès! Aquesta llengua és com una mena d'anglès amb cops de consonant alemany y "r" franceses.

I l'àngel del dia ha estat la Gemma, una noia de Mataró casada amb un holandès, que m'ha fet de guia-intèrpret.