Són bona gent aquests holandesos

Ufff, això de tornar a tenir vida social és esgotador! :)

Ahir vaig anar a sopar a casa d'una noia junt amb unes amigues seves i el seu xicot. Em van fer gazpacho per sopar (amb pastanaga) i estava molt i molt bo! I ben presentat també. Després vam anar al cine. Em va fer gràcia perquè vam anar tots en bici, i jo mai abans havia circulat en grup. És ben diferent aquí...

Al cine vam veure Slumdog millionaire. Molt bona, sí senyor. Bé, de fet, alguna cosa me la vaig perdre perquè hi havia fragments que parlaven en hindi i ho subtitulaven en holandès així que... algunes coses no les vaig entendre però només algunes. Després vam prendre un refresc i cap a casa. De fet, el cine està a un minut en bici de casa així que crec que hi tornaré. Potser per veure Coco avant Chanel?

I avui m'ha costat llevar-me... una miqueta només. Ha estat un dia llarg però profitós. Ara tinc més feina a fer encara, després d'haver tingut una tutoria de tesi... jejeje, però és la meva feina així que... :) I després he anat a sopar a casa del meu director. Quines cases més boniques tenen per aquí!

En realitat, aquest pos l'he titulat així perquè volia posar èmfasi en l'hospitalitat de la gent. Tothom m'ha acollit amb els braços oberts, tothom m'ajuda, tothom em cuida. D'alguna manera em sento fora de lloc però a la vegada com a casa. És ben estranya la sensació. No sé, crec que aquesta estada em servirà, sobretot, per aprendre a tractar a la gent d'una altra manera i per enfrontar-me a la gent d'una altra manera també. És estrany però aquí em sento còmoda amb tothom i en qualsevol context, estic com completament oberta i deixada anar, cosa que a Barcelona sóc incapaç. Més aviat acostumo a ser desconfiada i distant, així a primera vista... Bé, estem aquí per créixer, no?

Els cotxes no piten i la gent toca "cacas"

Sí, aquí fan moltes coses semblants a nosaltres però moltes altre que no. I les que no són les que em criden l'atenció, és clar. Algunes d'elles són:

- Els cotxes: aquí els cotxes van amb molt de compte amb les bicis i els vianants. A les bicis sempre els hi cedeixen el pas i als vianants també. Els cotxes si veuen un vianant que encara no ha arribat a un pas per a vianants proper, s'aturen igualment. I és més, sempre s'aturen a uns metres del pas de vianants. I mai, mai, piten els cotxes. I mira que tenen motius de vegades (ho dic per experiència, jejej). Doncs no, no piten.

- Els pantalons: aquí no veuràs a ningú amb pantalons acampanats. I sabeu per què? Perquè s'enganxen amb la bici... (també ho dic per experiència). Tothom porta pantalons ben ajustats o tres quarts, ara que fa calor, és clar.

- Jerseis: a les botigues, gairebé un 70% de jerseis, samarretes i de més parts de dalt, duen caputxa. La mateixa roba que nosaltres però amb caputxa. Això és degut a que com sempre plou la gent prefereix posar-se la caputxa que no anar aguantant el paraigües a la bici. (tot i que també ho he vist... i he vist gent amb rams de flors, pastissos, caixes... de tot. Van pedalant i amb les mans aguantant el que calgui, quina habilitat tu!). Per cert, aquí les talles són una mida més gran que a Espanya. És a dir, que la S d'aquí és una M d'Espanya.

- Maniquís: una altra cosa curiosa és que aquí els maniquís són hiperrealistes. Són a mida real, amb cabells i tot tipus de complements. Els maniquís de bebés fan veritable angunia...

- Fregar els plats: a veure, no és que siguin bruts però la manera de fregar plats fa una mica de coseta. Aquí utilitzen raspalls no fregalls. Posen els plats en aigua amb sabó a la pica i li dónen amb el raspall. Fins aquí, normal. El problema és que quan acaben de raspatllar els plats ja els posen a assecar. No li passen aigua, pel que l'aigua de la pica, amb tota la seva substància, és la que utilitzen per fer net els plats... M'explico? Bggggg... :S

- Paraules i expressions: això sí que és complicat. Aquí si no t'entens en anglès, malament! Part del vocabulari diari que he après és el següent (afegeixo pronunciació):

Goedemorgen= Judemórjen (és com si tinguessis carraspera)
Hallo=Jalóo
Sorry=sóri (jijiji, és ben divertit. Em recorda al "primo Lary")
Alstublieft= Álstuubliift (és com un comodí. En principi és "per favor" però jo l'he sentit en mil contextos diferents)
Gom= júm (vol dir goma. I també s'ha de pronunciar en plan "tinc un pollo al coll")
Doei, doei!= oi, oi! (vol dir adéu i em recorda a l'Arale. Ho diuen amb el mateix tonet, com si toquessin una caca, jijiji)

Bé, us comunico que avui a la tarda vaig a sopar a casa d'una noia d'aquí, la Helen. Molt maca, és el segon àngel. Compartiré sopar amb una japonesa, algú belga, algú de Noruega i no sé si hi haurà més nacionalitats. Per sopar (és un dir sopar, perquè és a les 18h. Així que jo berenaré). I, atenció!!! M'han dit que han fet gazpacho, ara bé, entre d'altres coses li han posat pastanaga, jejeje!! Serà divertit provar-ho! I després anem al cine a veure Slumdog millionaire. També serà divertida la cosa perquè la peli és en anglès i amb algunes parts en hindi, però no patiu, que quan està en hindi ho subtitulen en holandès :p Genial!

El menjar

El tema del menjar és tot un món aquí a Holanda i, en concret, a la Open Universiteit de Heerlen i a Maastricht, que és on jo ho visc.

Esmorzar
Sembla ser que la gent pel matí esmorza cereals, fruita i, alguns, pa amb formatge o alguna mena d'embotit. Fan un bon esmorzar al matí sobre les 7, o abans, per aguantar fins a l'hora de dinar. I, sobretot, perquè només aixecar-se ja fan exercici amb la bici i, és clar, un no pot anar amb la panxa buida!

Dinar
Per dinar sembla que estiguin tots preparats en una ratlla pintada al terra perquè quan el rellotge marca les 12... tothom surt dels seus amagatalls a dinar a la "kantine"! Tot i així queden alguns "rezagados" que van a menjar a les 12.30 o a les 13h. Els de la 1 es troben el menjador buit ja (però buit, buit, sense ningú. A mi ja m'ha passat tres dies). I bé, les taules que hi ha al menjador són grans, hi caben 10 persones. També hi ha alguna de 4. És a dir, que la gent no dina sola.

Però la gent no queda per anar a dinar en plan: anem a dinar, a parlar, a prendre cafè... no, no, no. Aquí la gent menja per sobreviure. La gent arriba, menja (15-20 minuts) i marxa. I què mengen? Doncs, normalment, un entrepà tipus panet amb sèsam, una sopa (sí, encara que faci calor) i, alguns, una amanida. I per beure, això sí que em mata, un iogurt agre. Begssssss. Jo això sí que no.

Sopar
Algunes persones sobre les 15h comencen a tenir gana i per aguantar fins la "nit" mengen una peça de fruita. La resta s'espera i sopa entre les 18h i les 19h. A les 20h ja és passar-se, i a les 21h ni te digo! Per la nit sopen més fort però tampoc no massa, tot i així no van a dormir tant aviat com jo em pensava. Els grans marxen al llit sobre les 22h o 23h. Però els nens es veu que si tenen uns 6-8 anys, fins i tot van a dormir a les 18h!!!!

Una curiositat: aquí a la gent li agrada molt, sobretot als nens, menjar pa amb mantega i encenalls de xocolata. Aquí els encenalls de xocolata els venen en capses de totes les mides i són barates.

I una altra curiositat: als llocs de menjar ràpid, tipus McDonalds, els menús per a nens van acompanyats de compota de poma (era poma? sí, diria que sí) dolça.

Seguirem informant...

De Roma al Maas

Ahir no sabia molt bé què fer. El cert és que els caps de setmana es fan una mica llargs si no tens ningú amb qui compartir-los. Així que la qüestió és mantenir-se ocupat.

Per això vaig decidir anar al Derlon Museum Cellar o el que és el mateix: als baixos d'un hotel. Es veu que quan estaven fent, o refent, l'hotel van trobar unes runes romanes i van decidir deixar al descobert una part. Els diumenges de 13 a 17 és gratuït. Per cert, ara és un restaurant i l'entrada és per la plaça.

Després d'això vaig estar donant voltes en bici per Maastricht. Em vaig aturat a un banc, al costat d'un llac. Vaig menjar uns quants aperitius de formatge i vaig seguir pedalant. De sobte em vaig veure atreta per uns cantants que hi havia a la vora del riu (Maas). Estaven cantant una mena d'havaneres holandeses, hi havia mercadillo també i uns quants vaixells antics aferrats al moll. Vaig estar de sort i justament els dies 10, 11 i 12 d'aquest mes l'entrada a un dels vaixells era gratuïta. Vaig tornar a casa a carregar la càmera una mica i vaig tornar al moll.

Poc m'imaginava jo com havia de ser de divertit aquell passeig en vaixell. Ostres, el passeig va ser ben poca cosa però l'ambient... oh!!! Què divertit! El capità era un cachondo!! Era més una go-go que un capità... Us enganxo un fragment, impagable (pesava molt i al convertir-lo he hagut d'utilitzar un programa que m'afegeix la seva publicitat... què hi farem!).



I perquè us feu una idea de la resta, penjo les fotos aquí.