Tancat per descans del personal

Me voy, me voy, me voyyyyyyyy

Doncs sí, avui seguiré treballant una estona i marxaré en tren cap a Maastricht. Les botigues estan obertes així que em dedicaré a comprar algunes coses que necessito per arreglar una bici per l'Augusto. Després aniré al jardí, m'asseuré a la cadira i somriuré.

Demà treballaré, prepararé la maleta, netejaré la "meva casa" i organitzaré els espais per fer-los habitables per a dues persones. Arreglaré la bici. M'asseuré a la cadira del jardí, prendré una Coca-Cola i somriuré.

Dissabte m'aixecaré aviat, lluitaré per creuar la ciutat amb una maleta per una zona empedrada i pujaré al tren cap a Amsterdam.

A partir de les 12, simplement, em deixaré portar... :)

L'embaraç (no patiu que no va per mi)

Jejeje, doncs no, no tinc cap notícia tranquils! El que passa és que aquí tothom està esperant un nen o l'ha tingut fa no res. I, és clar, una es va enterant de cosetes.

Per exemple, aquí a les embaraçades els hi fan molt poques ecografies, només dues al principi (diria) per comprovar que el que tens a dins és un nen i no una morcilla. Després segueixen la norma següent: mentre no es demostri el contrari és que estàs bé i, per tant, a no ser que t'estiguis morint, no et fan cap prova més gairebé. Així que a tu la panxa et va creixent i això és tot el que necessiten per certificar que estàs bé. Que vols un anàlisi de sang, d'orina, que potser tens diabetis estacional, que... doncs ja t'ho faràs. Si insisteixes, però, al final t'ho fan. Però no us penseu!!! Que el metge no ho fa. Aquestes petites coses que acabo de dir, les miren les noies de recepció... son raros, raros... I, no us penseu que no paguen com per tenir una bona atenció eh!! Que aquí la gent paga mínim 200€ al mes de cobertura sanitària!

D'altra banda, sembla ser que aquí el més comú és parir a casa, sense injecció ni res, a lo bestia!! Els que van a l'hospital són les dones que s'han posat a parir a casa i porten 30 hores i el cap aquell que no surt... doncs tiren cap a l'hospital. No em vull ni imaginar l'escena... només pensar en baixar unes escales holandeses (que són curtes, recargolades i empinades) amb un nen mig penjant entre les cames... buffff!

L'altra cosa és que qui et fa el seguiment no és el metge sinó la llevadora però és que si et poses a parir a casa o, fins i tot, a l'hospital, qui està amb tu és la llevadora!!! Els metges són només per casos complicats!!! No els sembla prou complicat treure un nen de dins d'un altre cos???

I una altra idea que em fascina. Es veu que aquí les famílies estan com desestructurades en general o, si més no, allunyades geogràficament. Així que si tens una criatura aquí, durant 7 dies després de parir, en lloc de venir la mare, la sogra i tota la família a cuidar-te, ve una senyora. Sí, una senyora que et cuida, neteja, cuina, t'aconsella... i tot pagat com a servei públic! És estrany, oi?

També cal dir que aquí les coses per bebés (les coses... tots els aparells que necessites i que tenen noms estranys com maxi-cosi i coses d'aquestes) es compren de segona mà. I és que aquí no és una cosa cutre ni tinyosa.

*foto de Wikimedia Commons (Photo prise par Odile Shoshany, veuve du sculpteur Achiam)

Renovació

Aquest cap de setmana me l'he passat renovant una mica les golfes. No és que no estigui bé però no sé... és tot tan marró, no hi ha res de decoració i el que hi ha és com molt d'aquí... jejej i també em falten algunes "comoditats". Així que he estat fent petites compres com: unes estovalles de colorins i floretes (us afegeixo una foto), uns quadres (un amb margarides-foto- i l'altre amb tomàquets), una tabla de plàstic per poder tallar coses (no tinc marbres i havia de tallar a sobre dels plats), una tapa pel micro, etc.

També he fet una manualitat de les meves jeje. Resulta que el que tampoc tinc aquí són gaire estanteries o taules, vaja en tinc però me'n falten. Així que he juntat una minicadena, dos altaveus i una estufa plana i allargada, li he posat a sobre les estovalles que tenia que no m'agradaven (però posades del revés) i ja tinc una tauleta!! Així puc tenir els cables més organitzats que entre la webcam, el micròfon, el carregador de la càmera, els dels dos telèfons, etc. ho tenia tot pel mig!

Ahir va ser divertit. Poc després de sortir de casa, em vaig dirigir cap al super. Per arribar-hi has de vorejar la plaça central on hi ha l'ajuntament (diria, encara no ho he preguntat jijij), que té campanes. Doncs bé, em vaig quedar molt molt molt sorpresa quan les campanes es van posar a tocar "la bella Lola"! Se'm va fer estranyíssim!!! Total que vaig seguir caminant però mirant tot el temps les campanes amb la boca oberta i, de sobte, un senyor se'm va creuar en diagonal, caminant, per davant i gairebé cau de morros. Em va dir unes quantes coses en holandès (imagino que en la línia de la xinesa del restaurant de Brusel·les) però jo vaig passar d'ell. A veure, qui té més culpa? Ell que camina en diagonal o jo que camino mirant al costat? Els dos igual de fatal així que ale, a assumir les conseqüències!

Després em vaig comprar una cosa que feia molts dies que volia: un Waffle :) I jo tota emocionada, demano un de xocolata i van i em fan tres forats al goffre i li posen tres barretes de xocolata!!!! Quina decepció... La massa estava bastant dolenta i aquelles tres barretes era com haver posat uns encenalls de xocolata, que no em vaig embrutar ni els dits home! I molta gent se'l menja amb sucre glass, ¡¡¡qué sosos!!!

I, ostres, avui quan m'he despertat per un moment he pensat que m'estava enlairant cap al cel... Sabeu a les pel·lícules, el tipus de música que posen quan algú mor i va al cel, doncs aquesta és la que jo he sentit de bon matí! Quin susto!!! La senyora de la casa tenia com una missa amb uns cors cantant una música celestial, i estava tant alt que jo estant dos pisos per damunt ho sentia. Però al veure que no estava morta m'ha deixat d'importar el volum ;)

I aquesta tarda m'he firat, com diuen a la família de l'Augusto (vaja, que és la meva també ja ;) ). M'he comprat uns pantalons per 5€!!! Estic contenta :)

I res, ara vaig a descansar una mica.

Fins aviat!

PD: Li vaig demanar un davantal a la senyora i em va dir que perquè el volia, que si utilitzes davantal l'has de netejar també. Diu que no val la pena jijij mola!