Tras la tempestad viene la calma

Ahir no tenia ganes d'escriure, més que res perquè no tenia res divertit a explicar. El fet és que un no sempre troba coses bones a explicar. Ahir va ser un dia d'aquells grisos, però grisos mentalment, vull dir.

Un espera marxar d'estada i treballar com el que més però, de vegades, hi ha factors amb els que un no compta i que influeixen, i molt! No es fàcil adaptar-se, al menys per a mi, a nova gent, nous sistemes de treball, noves rutines, noves idees i, sobretot, no tenir opció de recórrer a aquelles persones que necessites just en el moment que les necessites.

I, és clar, to això s'acaba notant a la tesi. T'has de posar a escriure i, sovint, et trobes amb aquella pàgina en blanc i tu intentant fer un esforç, situar-te i escriure. Però què vol dir escriure? No sempre pot escriure un, no sempre pots seure davant el full en blanc i dir: "ara vaig a escriure!". No és quelcom que un pugui decidir i menys quan et trobes en una mena de moment en el que qualsevol petita cosa et desorienta.

Però ja està. Avui m'he tornat a situar, m'ha vingut la inspiració i he anat al super a gaudir una mica: he comprat una bossa amb 15 petites bosses de chips, 2 muffins de xocolata, una amanida de cranc (que abans no m'agradava i ara m'encanta!) i unes Príncipe (meitat xocolata negra, meitat xocolata blanca). He de dir que m'ha fet una mica de vergonya a la cua quan he posat els productes a sobre lde a cinta i la noia de davant només duia verdures i el noi de darrere coses saludables també i jo, com una ceporra amb totes les marranades que podia trobar al super! Però un dia és un dia, i si l'estada no és també per això, què em queda?

Apa vaig a preparar el sopar que estic desitjant arribar a les postres!! :D