Animaldia

Avui m'he decidit a fer una mica la turista i he planejat un passeig en bici per un parc i la visita al Museu d'Història Natural.

M'he comprat un Twister al KFC (aquesta vegada l'he demanat spicy i m'hi han ficat nachos a dins... qué cosas...) i me l'he anat a menjar al parc aquell que vaig anar un dia que estava al costat d'un zoològic. Doncs bé, ha hagut uns quants ànecs que s'han intentat menjar les meves patates fregides però ja els he deixat clar que amb les patates no es juga. He fet unes quantes fotos i m'he dirigit cap al museu.

El museu està bastant bé. M'han agradat bastant totes les èpoques, i els seus corresponents fòssils, fins que he arribat a l'ésser humà. Jo tota contenta que anava, veient pedres i plantes i, de sobte, giro cap a la dreta i entro a una gran sala plena d'animalets morts, dissecats... I jo que començo a caminar ràpid per sortir d'aquella maleïda sala on tots els ulls em miraven com dient: "jo abans estava viu però és que va venir un humà, em va matar i després em va deixar tieso per poder-me ensenyar en un museu". Total que giro a la dreta de nou i em fico de cap a una sala plena d'ocells morts i on hi havia un gosset... Me cago en els holandesos, els museus d'història natural i els humans, en general!

Després he baixat al subterrani a veure si em calmava i a fer una volta pel jardí botànic però... res ja no em semblava bonic.

Així que he sortit i m'he anat a visitar de nou la biblioteca aquella situada a dins d'una església. I després m'he anat a mirar botiguetes. Quan he acabat m'he pujat a la bici i, de sobte, he sentit un xiulet. Un policia m'ha explicat en holandès una cosa que he entès perfectament: si estàs a un recinte comercial ple de gent i ve un policia i xiula, el que has de fer és baixar de la bici perquè vol dir que estàs fent quelcom prohibit. Així que com l'he entès la mar de bé, m'he baixat de la bici, li he donat les gràcies i he marxat ;)

I res, ara estic a casa, vaig a descansar una mica i deixar reposar el lumbago que ja trigava en agafar-me i a pensar en les vacances, que ja s'acosten!!!

Reunió a Utrecht

Avui he estat a Utrecht. Tenia una reunió amb Jeroen Janssen un professor de la Utrecht University que l'any passat va llegir la tesi: Using visualizations to support collaboration and coordination during computer-supported collaborative learning. Molt interessant!

Cal dir que, com sempre, he arribat aviat i m'he anat a la biblioteca. Ostres tu,semblava de poble jo. Amb la boca oberta tot el temps perquè la biblioteca tenia sis plantes! Hi ha alguna foto al Facebook, era increïble...

M'ha convidat a un fantàstic Capuccino i hem estat parlant bastant de temps sobre la meva tesi. És una bona pràctica el parlar amb d'altres persones sobre la tesi i els experiments, t'ajuda a organitzar les idees, a veure les coses bones i dolentes i, sobretot, a millorar i aprendre.

Després de la reunió he aprofitat que estava a Utrecht i m'he desplaçat cap al centre de la ciutat. Cal dir que l'estació de trens és molt gran però la ciutat es veu en un no res. Hi ha un petit centre històric amb bastant d'encant. És perfecte per passejar i anar de botigues, n'hi ha moltíssimes. Però jo crec que en un dia un pot visitar la ciutat de cap a peus. Com era l'hora de dinar he aprofitat també per menjar una cosa ben típica dels Països Baixos: les patates fregides. Te les presenten en una paperina i li afegeixen la salsa que tu demanis. En aquest cas jo m'he demanat una paperina amb ketchup.

Ha estat ben divertit perquè s'ha posat a ploure i jo anava amb la motxilla, la paperina de patates, el mapa... i, de sobte, ha aparegut una carpa amb bancs i taules just davant meu. Semblava perfecte. M'he assegut a menjar-me les patates (i què voleu que us digui, jo les faig més bones) i he trobat la trampa... Resulta que havien adequat una plaça amb l'embalat perquè hi havia una mena de recital. Encara no he descobert si era un recital de poesia, gent parlant, raperos o què era però quin rotllo ens han pegat els que estaven a sobre de l'escenari!!! Déu meu quina desgràcia de fetsival!! No he pogut ni acabar-me les patates en pau.

Després m'he anat a passejar per la ciutat que té canals tipus Amsterdam però en petitet, vaja, que en té un només! He penjat les fotos al Facebook: http://www.facebook.com/album.php?aid=128677&id=645074611&l=cfe26d59f4

I després m'he tornat cap a Maastricht. Quan he arribat a casa el meu company de pis d'Arabia Saudí ja havia marxat. Es diu Mutaz i és un PhD també. He compartit tres setmanes amb ell però jo ja el sentia com de la família. Quan un està fora agafa confiança aviat. La noia que també comparteix pis, de fet és una casa, marxa diumenge així que aviat serem dos només. Som una família desestructurada, doncs? :p

I això és tot per avui!

PD1: Aprofito per afegir el link d'unes fotos de fa uns dies de Maastricht de nit i del jardí de la casa: http://www.facebook.com/album.php?aid=128663&id=645074611&l=a41a107f4a
PD2: El Ministeri ja s'ha dignat a resoldre les estades, ara "només" falta que es digni a pagar-les.

A través dels meus ulls tot es veu negre per culpa del Ministerio de Educación

Sí, torno amb la mateixa cantarella però és que el Ministeri encara no ha resolt les estades. El dia 1 de juny podies començar les estades pel que els diners els havies de disposar abans de marxar i estem a 22 de juliol! OSTIAS! x-(

De veritat, és indignant. Un estudia i treballa dur per aconseguir una d'aquestes beques de les quals hi ha tant poquetes i lluita per poder organitzar una estada, amb tot el que això implica professionalment, familiarment, emocionalment... i, després, el Ministeri és incapaç de resoldre la convocatòria quan ho ha de fer, ni tampoc quan promet fer-ho ni tant sols quan ja s'ha passat quatre pobles desde que ho havia de fer!

Un no pot sentir més que ràbia i frustració. No pots fer res, només seguir pagant les despeses amb els quatre duros que aconsegueixes arreplegar del miserable sou que tenim i de les ajudes de familiars i esperar, esperar a que el Ministeri et doni el que és teu i t'has guanyat a pols i, a sobre, els has de donar gràcies.

Estic molt enfadada. x-(

Brusel·les

Ja estem de tornada a la realitat. Sembla mentida la de coses que hem fet en dos dies!!

L'anada en tren va anar molt bé, sobretot perquè una bona part la vaig fer en primera classe sense saber-ho! I jo que pensava: "mira aquests belgues què bé s'ho monten, quins seients més còmodes...". La revisora m'ho va deixar clar després...

Hem estat els dos dies a Brusel·les, passejant, visitant parcs, llibreries, el Museu del Còmic, etc. Tot fantàstic. Us passo el link a les fotos fetes per l'August i per mi: http://www.facebook.com/album.php?aid=127737&id=645074611&l=1981b2bc99

L'anècdota del viatge: el dissabte em va agafar la "perra" de voler anar a dinar a un restaurant xinès. Després de fer-li creuar mitja ciutat a l'Augusto, una super patejada, trobem un restaurant xinès que tenia un menú per 10.80€. No era com el "Juan" però vaja, prou bé. Total que entrem i no hi ha ningú dinant. Ens atén una xinesa, amb una super pachorra, que en dóna les cartes. Li preguntem pel menú i ens diu que el dissabte no hi ha. Comencem a mirar, i l'arroç cantonès ja val 11€, el que porta gambes 13€. Mirem els segons i cap no baixa de 17€. Moment funda de matalàs. Decidim marxar. L'Augusto educadament, com és ell, li diu que no ens quedem i que gràcies. La xinesa agafa embranzida i ens deixa anar una frase en xinès que no entenem però que sabem que pel to i la cara vol dir, com a mínim, que ens atropelli el proper tramvia i que, a sobre, ens faci mal i patim molt.

Ja veieu, nosaltres fent amics! :)

PD: L'Augusto va seguir fent amics després a una cafeteria, però això ja us ho expliquem un altre dia :P

Quina tristor...