Manualitats

Tot i tenir bastant d'espai a les golfes, trobo a faltar algunes coses. Pel moment, he resolt dues necessitats a base d'imaginació.

1. Què faríeu amb tres safates metàl·liques de barbacoa i cinta per fer llaços?

2. Què faríeu amb una capsa de medicines, paper d'alumini i paper de cuina?

La solució, en uns dies ;)

Botigues, burrito i bici

Ostres tu, què cansada estic!! Acabo d'arribar i, per ser dissabte, "vaya tute"!!

Pel matí volia fer mandres i aixecar-me ben tard però no ha hagut manera. El sol, insistent, a penetrat a l'habitació tot i les cortines. I jo que tinc "estornudos fóticos" com va descobrir un dia l'Augusto, m'he posat a esternudar sense parar. I res, a les 8 ja estava alçada.

M'he dutxat, una mica de Drexler... i després cap al jardí a prendre un cafè amb llet, volta pel barri en bici (taronja i vella) i xerrar amb la Marga (la llogatera). Quina senyora més maca tu! M'ha explicat tantes coses!!! Sabeu que en holandès hi ha moltes paraules franceses?? Per exemple, paraplú. I una altra cosa, s'ha d'anar en compte perquè nosaltres quan venim als Països Baixos li diem Holanda i es veu que Holanda és només una part. Aquí s'estila més, però, dir The Netherlands i chimpún. Una altra cosa, al jardí de la meva casa temporal hi ha unes flors molt boniques, liloses. Li he preguntat el nom: Hortensies, com la meva àvia! :)

Bé, després de la classe d'història, cultura i llengua he quedat amb el meu àngel per anar de botigues i a conèixer una mica la ciutat. Primer m'he aturat a menjar un entrepà de salmó i "pepinillo", que sembla que no però combina. Després, hem anat pel casc antic, a uns grans magatzems (on m'he comprat una tassa verda -com tot últimament- amb el dibuix d'unes plantes), a petites botigues i el que més m'ha agradat ha estat la gran llibreria (li diuen així). Una llibreria que està en el que va ser una església i on poc abans de la llibreria hi havia un pàrquing de bicis (quin sacrilegi!!!). M'he comprat una guia de Nederland (aquí s'escriu així), un mapa de Maastricht i una guia de Maastricht. Que després no diguin que no vull conèixer la zona!

Després hem anat al super i he descobert que sí que tenen suavitzant (massa tard, ahir em vaig comprar una mascareta pel cabell i jo tanta cosa no em posaré). Ostres! I m'he comprat un formatge Gouda sec de mig quilo per 5€!! Super bé no?? També he descobert que aquí els iogurts per beure van en brick i que el pà de motlle és fresc i s'espatlla en un dia, per això la gent el congela. Una altra dada important, si aneu a comprar pesto no ho trobareu amb la pasta ni amb la resta de salses està, sempre, on les olives Carbonell (coses d'holandesos...).

I com ja era mitja tarda, que vol dir l'hora de sopar aquí, l'àngel i jo hem anat a menjar un Burrito :) Que és una "tortilla" amb frijoles, arroç, una salsa blanca, formatge, pollastre (en el meu cas) i verduretes. Molt bo, sí senyor. I per fer baixar hem anat caminant fins a l'altra punta de Maastricht, envoltant la muralla i creuant un parc (on crec que aniré demà). Després m'he tornat en bici cap a casa.

I aquí estem. Cansadeta però contenta d'haver aprofitat el dia i d'haver conegut alguna cosa més d'aquesta bonica ciutat (he penjat unes quantes fotos a flickr: http://www.flickr.com/photos/40190734@N08/show/).

Un punt fort i un punt feble

A Holanda hi ha coses bones i coses dolentes, com a tot arreu. Avui em vull centrar en dues:

1. Punt fort: la bici

Anar en bici per Maastricht és una delícia! Per tota la ciutat hi ha carrils bici, separats dels carrils de circulació dels altres vehicles i separats de la vorera. Si no tens carril bici pots circular pel carrer, per on gaudeixes de tots els privilegis. Aquí les bicis són les reines! També pots trobar aparcaments de bici a cada cantonada (una altra cosa és que quan tornis ja no trobis la bici, es veu que passa molt). M'ha sobtat molt que aquí ningú vagi amb casc. De fet, les motos circulen pel carril bici i tampoc en porten de casc. Només li he vist a algun nen petit, petit, petit.
(La meva bici)


2. Punt feble: el vàter

Quina marranada!! Quins vàters tenen aquí... Es tracta d'un vàter més allargat que el nostre i que es diferencia, bàsicament, en que el forat no es troba al mig del vàter sinó amagadet a la part del davant. La resta de la tassa queda en horitzontal, lleugerament inclinat. Això es tradueix en que aquelles coses que fem i llencem al vàter, precisament per no veure-les, queden allà resplendents, con saludant-te... Perquè, a més, la zona aquesta horitzontal fa com una mica de bassalet on sempre hi ha aigua així que quan cau el que ha de caure... pofffffff. Sí, sí, sé que és una marranada explicar-ho però bé ho he de compartir amb algú, no? I una altra cosa, als lavabos d'Holanda no trobaràs un botonet per encendre el llum com a la resta d'habitacions sinó que a l'entrada del lavabo hi ha una cadeneta, allò és per encendre el llum... Que lo sepas.

Remei als mals de cor

Quan un està baix d'ànims i anyorat el millor és posar-se el DVD que la teva família va gravar amb tant d'amor. Comences plorant d'emoció i acabes amb un somriure.

Sembla mentida que en un DVD càpiguen tants moments, tantes imatges i tants records.

Són curiosos aquests holandesos

Doncs sí, tenen una manera de fer ben diferent.

Avui el tren s'ha aturat a 10 metres de l'estació de Heerlen on jo, i molta gent, havia de baixar. El conductor ha explicat el motiu de l'aturada que jo, evidentment, no he entès! I tothom s'ha assegut de nou, tranquil·lament, com si aquells minuts de més fossin més aviat una oportunitat per continuar asseguts que no una tocada de pera. Això sí que ho tenen els holandesos, s'asseuen molt. Fins i tot els taca-taca de la gent gran porta incorporat un seient. Ens porten anys d'avantatge! Doncs bé, mentre jo feia tremolar la cama de desesperació per haver d'estar esperant, la resta (i al final jo també) s'ha dedicat a observar a dos senyors que caminaven lentament per les vies, un darrere l'altre, enganxant amb una pinça de pal llarg, cada paperet, goma, fulla... que trobaven. Aquesta gent té llet per les venes! Qué pachorra...

Ah! Dues coses importants: les botigues aquí obren a les 9 i tanquen a les 18. Al migdia està obert. I els dijous obren fins a les 21!! ara bé, els dilluns no obren fins al migdia. I avui he descobert que... tachán tachán... els divendres al matí hi ha mercadillo a la Markt plaça de Maastricht!!! Llàstima que no m'he pogut aturar.

I sabeu perquè no m'he pogut aturar? Perquè havia d'anar a comprar un kit anti "moustiques", és a dir, contra els mosquits-dinosaure que hi ha per aquí... M'han deixat feta un colador avui. Ahir a la nit vaig descobrir un nou ésser viu (bé, ara ja no és viu :p). Una mena d'aranya amb ales i cap de mosquit. Què tonto que era el bitxo!! Jo que el volia fer volar fora de la casa i el bitxo vinga a donar voltes a l'habitació i donant-se contra les parets... pobre. No em va deixar més remei... era o ell o jo! Però avui no vindrà la seva família perquè tinc tres aparells que emeten ultrasons... jejejeje

I bé, doncs avui he sortit tardet de treballar. Una noia m'ha portat en cotxe fins a Maastricht. Es veu que mensualment paguen 90€ d'impostos els que tenen cotxe... aquí es passen la vida pagant impostos. També paguen un dineral per les escombraries i per la sanitat. I parlant de sanitat... Sabeu què és això? És un fumadero. Està a la universitat i és pels pobres que encara tenen ànims de fumar a ple hivern holandès.

Demà aniré al super amb el meu àngel que m'explicarà com s'organitzen aquí els productes i com es combinen!! Per cert, ojo al dato, el primer diumenge de mes les botigues estan obertes :) Quina sort!!

Apa, vaig a fer el sopar que m'estic "atiborrant" de patates jejeje. Ah! Papa, no et preocupis que la setmana vinent tornaré a trucar :)

Com no passar desapercebut a Holanda

Doncs bé, per ser el segon dia en actiu aquí ja he après moltes coses. Avui el que he après és a no passar desapercebuda. Us donaré instruccions de com fer-ho volaltres si veniu per aquestes terres.

1. El primer pas per fer-se notar aquí és tenir els cabells arrissats, el nas gran i el tipus "ampolla" tan espanyol. I sí, sí, jo tot això ho compleixo. A més, si vols accentuar-ho el millor és dur els cabells sense assecar (perquè no tinc secador del cabell) i sense suavitzant (perquè encara no he desxifrat aquesta opció entre la quantitat de pots diferents que hi ha al prestatge del super. El primer dia ho vaig intentar i, per si de cas, vaig preguntar i resulta que havia agafat crema de gel pensant-me que era suavitzant. No em van saber dir on era el suavitzant. Dedueixo que no en tenen)

2. Una altra opció per fer visible que no ets d'aquí és vestir-te amb una faldilla del Desigual i una samarreta taronja. Crec que mai m'havien mirat tant com avui... tothom va de negre i blanc aquí. Els que més s'arrisquen es posen roba blava, uhhhh!

3. Important! Quan a Holanda estiguin a 30º tu no has de suar i has d'estar feliç. Jo avui que estava com un xínxol, com peix a l'aigua, i els holandesos que han passat d'estar feliços per veure el sol a desitjar que caigui un bon xàfeg. Estan tots suant i fent morros

4. Una de molt bona per fer-se notar: has d'anar a l'estació d'autobusos de Heerlen a hora punta. En aquesta estació hi ha moltes andandes (de la A a la H) i a cada una paren diversos autobusos. Hi ha autobusos amb el mateix número però amb destinacions diferents. Doncs bé, jo he d'agafar el bus per anar de Heerlen a la universitat i hi ha 8 autobusos que em van bé. Doncs us podeu creure que m'he passat mitja hora a la parada de busos??? Però tranquils, no he estat quieta. La mitja hora me la he passat d'una andana a l'altra. Resulta que entre que arribava un bus, mirava la direcció a la que anava, si parava on jo volia i m'acostava a l'andana... ja s'havia anat. I quan estava a l'andana A veia que m'anava bé un de l'andana H i quan arribava a la H el bus ja havia marxat... I així mitja hora!! :) Demà m'espero a la A i quan passi un ja pujaré...

5. Una més lleugereta però que té la seva gràcia. Has d'arribar al despatx i decidir fer pujar la cortina d'oficina que tens a l'altra banda de la finestra. Perquè aquí persianes no tenen però cortines estranyes que giren, s'orbren... unes quantes. Doncs bé, es tracta de començar a tirar de totes les cadenetes que veus. També pots recòrre el passadís vàries vegades per assegurar-te que és possible pujar aquella cortina i, al veure que sí, pots dirigir-te a l'exterior i posar-te a tocar la cortina per fora de l'edifici mentre la gent dels despatxos et mira. Finalment, he trobat el botó per pujar-la. Resulta que era elèctrica. Però aquests holandesos ho fan tot molt difícil... el botó estava a l'esquerra de la taula del meu company, sota una mena d'estanteria...

6. Una de menjadors: per fer-se notar una mica, un pot anar al mejador i agafar una amanida amb coses de colors no identificables mentre tothom pren sopa a ple sol!!!! Després diuen que tenen calor... Tampoc no m'he apuntat a la moda de dinar bebent una mena de iogurt... he agafat aigua. Aigua normal aquesta vegada... perquè ahir vaig sortir del super amb una aigua amb gas de préssec...

Per la resta, crec que no es nota que no sóc d'aquí :p

Apa, vaig a fer el sopar que tinc una gana ja...

Primer dia de treball

Bé,

ja hi som. Avui m'he aixecat a les 7 però no he arribat a la universitat fins a les 10 gairebé... i sense pentinar! Resulta que m'he deixat el respall :)

Pel matí m'he preparat el dinar consistent en un entrepà d'un formatge de comí (crec) i com un embotit que no sé què és però està bo.

Després m'he preparat la motxilla i cap a l'estació! I una vegada a la feina m'han presentat a un munt de gent que parlava estrany i m'han ensenyat el meu despatx on estaré sola fins al proper mes que vindrà un noi.

He treballat molt avui i he dinat a les 12.30 perquè estava morta de gana ja! Crec que m'adaptaré bé a l'horari jijijij

La gent ha estat molt amable, tots molt atents i somrients. La veritat és que semblen sincers però qui sap què deien quan parlaven en holandès! Aquesta llengua és com una mena d'anglès amb cops de consonant alemany y "r" franceses.

I l'àngel del dia ha estat la Gemma, una noia de Mataró casada amb un holandès, que m'ha fet de guia-intèrpret.