Avui he estat a Utrecht. Tenia una reunió amb Jeroen Janssen un professor de la Utrecht University que l'any passat va llegir la tesi: Using visualizations to support collaboration and coordination during computer-supported collaborative learning. Molt interessant!
Cal dir que, com sempre, he arribat aviat i m'he anat a la biblioteca. Ostres tu,semblava de poble jo. Amb la boca oberta tot el temps perquè la biblioteca tenia sis plantes! Hi ha alguna foto al Facebook, era increïble...
M'ha convidat a un fantàstic Capuccino i hem estat parlant bastant de temps sobre la meva tesi. És una bona pràctica el parlar amb d'altres persones sobre la tesi i els experiments, t'ajuda a organitzar les idees, a veure les coses bones i
dolentes i, sobretot, a millorar i aprendre.
Després de la reunió he aprofitat que estava a Utrecht i m'he desplaçat cap al centre de la ciutat. Cal dir que l'estació de trens és molt gran però la ciutat es veu en un no res. Hi ha un petit centre històric amb bastant d'encant. És perfecte per passejar i anar de botigues, n'hi ha moltíssimes. Però jo crec que en un dia un pot visitar la ciutat de cap a peus. Com era l'hora de dinar he aprofitat també per menjar una cosa ben típica dels Països Baixos: les patates fregides. Te les presenten en una paperina i li afegeixen la salsa que tu demanis. En aquest cas jo m'he demanat una paperina amb ketchup.
Ha estat ben divertit perquè s'ha posat a ploure i jo anava amb la motxilla, la paperina de patates, el mapa... i, de sobte, ha aparegut una carpa amb bancs i taules just davant meu. Semblava perfecte. M'he assegut a menjar-me les patates (i què voleu que us digui, jo les faig més bones) i he trobat la trampa... Resulta que havien adequat una plaça amb l'embalat perquè hi havia una mena de recital. Encara no he descobert si era un recital de poesia, gent parlant, raperos o què era però quin rotllo ens han pegat els que estaven a sobre de l'escenari!!! Déu meu quina desgràcia de fetsival!! No he pogut ni acabar-me les patates en pau.
Després m'he anat a passejar per la ciutat que té canals tipus Amsterdam però en petitet, vaja, que en té un només! He penjat les fotos al Facebook: http://www.facebook.com/album.php?aid=128677&id=645074611&l=cfe26d59f4
I després m'he tornat cap a Maastricht. Quan he arribat a casa el meu company de pis d'Arabia Saudí ja havia marxat. Es diu Mutaz i és un PhD també. He compartit tres setmanes amb ell però jo ja el sentia com de la família. Quan un està fora agafa confiança aviat. La noia que també comparteix pis, de fet és una casa, marxa diumenge així que aviat serem dos només. Som una família desestructurada, doncs? :p
I això és tot per avui!
PD1: Aprofito per afegir el link d'unes fotos de fa uns dies de Maastricht de nit i del jardí de la casa: http://www.facebook.com/album.php?aid=128663&id=645074611&l=a41a107f4a
PD2: El Ministeri ja s'ha dignat a resoldre les estades, ara "només" falta que es digni a pagar-les.
Cal dir que, com sempre, he arribat aviat i m'he anat a la biblioteca. Ostres tu,semblava de poble jo. Amb la boca oberta tot el temps perquè la biblioteca tenia sis plantes! Hi ha alguna foto al Facebook, era increïble...
M'ha convidat a un fantàstic Capuccino i hem estat parlant bastant de temps sobre la meva tesi. És una bona pràctica el parlar amb d'altres persones sobre la tesi i els experiments, t'ajuda a organitzar les idees, a veure les coses bones i
dolentes i, sobretot, a millorar i aprendre.Després de la reunió he aprofitat que estava a Utrecht i m'he desplaçat cap al centre de la ciutat. Cal dir que l'estació de trens és molt gran però la ciutat es veu en un no res. Hi ha un petit centre històric amb bastant d'encant. És perfecte per passejar i anar de botigues, n'hi ha moltíssimes. Però jo crec que en un dia un pot visitar la ciutat de cap a peus. Com era l'hora de dinar he aprofitat també per menjar una cosa ben típica dels Països Baixos: les patates fregides. Te les presenten en una paperina i li afegeixen la salsa que tu demanis. En aquest cas jo m'he demanat una paperina amb ketchup.
Ha estat ben divertit perquè s'ha posat a ploure i jo anava amb la motxilla, la paperina de patates, el mapa... i, de sobte, ha aparegut una carpa amb bancs i taules just davant meu. Semblava perfecte. M'he assegut a menjar-me les patates (i què voleu que us digui, jo les faig més bones) i he trobat la trampa... Resulta que havien adequat una plaça amb l'embalat perquè hi havia una mena de recital. Encara no he descobert si era un recital de poesia, gent parlant, raperos o què era però quin rotllo ens han pegat els que estaven a sobre de l'escenari!!! Déu meu quina desgràcia de fetsival!! No he pogut ni acabar-me les patates en pau.
Després m'he anat a passejar per la ciutat que té canals tipus Amsterdam però en petitet, vaja, que en té un només! He penjat les fotos al Facebook: http://www.facebook.com/album.php?aid=128677&id=645074611&l=cfe26d59f4
I després m'he tornat cap a Maastricht. Quan he arribat a casa el meu company de pis d'Arabia Saudí ja havia marxat. Es diu Mutaz i és un PhD també. He compartit tres setmanes amb ell però jo ja el sentia com de la família. Quan un està fora agafa confiança aviat. La noia que també comparteix pis, de fet és una casa, marxa diumenge així que aviat serem dos només. Som una família desestructurada, doncs? :p
I això és tot per avui!
PD1: Aprofito per afegir el link d'unes fotos de fa uns dies de Maastricht de nit i del jardí de la casa: http://www.facebook.com/album.php?aid=128663&id=645074611&l=a41a107f4a
PD2: El Ministeri ja s'ha dignat a resoldre les estades, ara "només" falta que es digni a pagar-les.
Entradas
1 comentario:
Jeje, una anècdota més: la Ingrid asseguda sota una carpa pensant que és perquè la gent s'aixoplugui i prou...Genial
Publicar un comentario