Començant a recollir

Avui he enviat un mail d'acomiadament al centre de recerca on he estat treballant aquest temps i molta gent pel passadís em deia: "Tres mesos, ja?" Doncs sí, ja han passat gairebé tres mesos. I segurament aquest és l'últim post sobre la meva estada.

Sabeu prou bé que no sóc una persona a qui li encanti viatjar i menys separar-me de l'Augusto i del Miles. Doncs bé, m'agradaria dir que tot i haver patit i enyorat considero que ha estat una bona experiència. No sé si repetiria... però estic contenta d'haver-ho fet.

Treballar en un altre entorn, conèixer gent nova, costums, menjars, maneres de fer... és molt enriquidor a la vegada que feixuc. Sí, no és fàcil entendre o acostumar-se a entendre la vida de manera diferent. Al principi, et sents com desplaçat, com si fossis d'un altre planeta i no entenguessis res. Després només fas que trobar coses bones al nou país. I, finalment, aconsegueixes trobar l'equilibri, entendre'ls i recollir les coses bones per intentar adoptar-les al teu país i a la teva manera de fer i treballar.



Marxo sent més conscient del que puc i el que no puc fer. Sent més conscient de què, i de quina manera, vull arribar a ser. Marxo coneixent-me millor i dubtant de quant conec a la gent que creia conèixer bé. També marxo amb la certesa que no hi ha com ser a casa per sentir-se completament bé.

Ara bé, si hi ha una propera vegada aquesta serà amb l'Augusto. Està clar que el món és, sempre, infinitament millor amb ell.