Hola de nou!!!
Sí, sí, m'he apalancat... És que crec que m'ha deixat de sorprendre la ciutat i la vida d'aquí. Serà que ja m'he acostumat? Serà que estic treballant més i no tinc temps per escriure? Serà que estic cansada ja? Serà el temps?
En fi, parlant del temps... fa fred. Sí, ja fa dies... la temperatura ronda els 11-15º, que no és molt però si li afegeixes la pluja (constant) i el vent, fa fred. La gent va amb roba d'hivern i la vida als carrers es va morint poc a poc. I sabeu? Un s'acostuma a la pluja i al vent però no als núvols. I és que aquí el problema és que el cel és blanc/gris. Sí, sí, blanc i gris. Si tu mires al cel hi ha núvols, però si el vent els aparta, a sota dels núvols no veus el cel blau sinó més núvols. Aquests altres núvols són més finets, com una boira. Aix, suposo que qui ha vist el sol tota la seva vida no es pot acostumar al cel gris d'Holanda.
D'altra banda, he indagat sobre el cafè de després de dinar. I no, aquí no el prenen ni sols ni en companyia. La majoria m'han dit que prenen cafè o té si van a casa d'algú però que sinó no. No sé, però a mi caminar després de dinar no em treu la son, així que no sé com s'ho fan ells.
I per la resta doncs bé, anar fent. Suposo que tots tenim dies i avui és un d'aquells dies que no em ve de gust que em critiquin. M'explico. Quan comences el doctorat ho fas amb el convenciment de voler aprendre i millorar com a investigador. Això implica estar exposat constantment a crítiques (constructives), a un llarg procés d'avaluació, a comentaris, a treballar amb la finalitat que algú desmunti el que has fet. Però ja és això. Tu ho fas perquè l'altre t'ho critiqui, tu ho refacis i milloris. Però hi ha dies i dies. Avui, no em ve de gust que em llencin pel terra el que m'ha costat esforç fer. A més, hi ha dies en que un per un moment pensa: "Ja sóc gran, tinc edat d'opinar, de decidir, no de que tothom m'avaluiï". Sí, n'aprens molt però, de vegades (només de vegades), enyores les altres feines en les que has estat i que eren esgotadores i et tractaven fatal però on tu simplement feies el que havies de fer, ningú t'avaluava, ningú et demanava més... Però bé, avui és un d'aquells dies en que no vull comentaris. Demà segur que agraeixo l'esforç que posen les persones en llegir el que jo faig, en corregir i en guiar-me. Però això serà demà.
Sí, sí, m'he apalancat... És que crec que m'ha deixat de sorprendre la ciutat i la vida d'aquí. Serà que ja m'he acostumat? Serà que estic treballant més i no tinc temps per escriure? Serà que estic cansada ja? Serà el temps?
En fi, parlant del temps... fa fred. Sí, ja fa dies... la temperatura ronda els 11-15º, que no és molt però si li afegeixes la pluja (constant) i el vent, fa fred. La gent va amb roba d'hivern i la vida als carrers es va morint poc a poc. I sabeu? Un s'acostuma a la pluja i al vent però no als núvols. I és que aquí el problema és que el cel és blanc/gris. Sí, sí, blanc i gris. Si tu mires al cel hi ha núvols, però si el vent els aparta, a sota dels núvols no veus el cel blau sinó més núvols. Aquests altres núvols són més finets, com una boira. Aix, suposo que qui ha vist el sol tota la seva vida no es pot acostumar al cel gris d'Holanda.
D'altra banda, he indagat sobre el cafè de després de dinar. I no, aquí no el prenen ni sols ni en companyia. La majoria m'han dit que prenen cafè o té si van a casa d'algú però que sinó no. No sé, però a mi caminar després de dinar no em treu la son, així que no sé com s'ho fan ells.
I per la resta doncs bé, anar fent. Suposo que tots tenim dies i avui és un d'aquells dies que no em ve de gust que em critiquin. M'explico. Quan comences el doctorat ho fas amb el convenciment de voler aprendre i millorar com a investigador. Això implica estar exposat constantment a crítiques (constructives), a un llarg procés d'avaluació, a comentaris, a treballar amb la finalitat que algú desmunti el que has fet. Però ja és això. Tu ho fas perquè l'altre t'ho critiqui, tu ho refacis i milloris. Però hi ha dies i dies. Avui, no em ve de gust que em llencin pel terra el que m'ha costat esforç fer. A més, hi ha dies en que un per un moment pensa: "Ja sóc gran, tinc edat d'opinar, de decidir, no de que tothom m'avaluiï". Sí, n'aprens molt però, de vegades (només de vegades), enyores les altres feines en les que has estat i que eren esgotadores i et tractaven fatal però on tu simplement feies el que havies de fer, ningú t'avaluava, ningú et demanava més... Però bé, avui és un d'aquells dies en que no vull comentaris. Demà segur que agraeixo l'esforç que posen les persones en llegir el que jo faig, en corregir i en guiar-me. Però això serà demà.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario