Quin esmorzar més bo!! Sí senyor. Aquests dies m'he decidit a passar de la integració i tornar als meus hàbits alimentaris, estic farta d'entrepans! Ara, als migdies duré la carmanyola amb amanida (perquè no hi ha microones aquí, així que tot ha de ser fred) i per esmorzar torno a les meves torrades amb pernil dolç. I quin pernil! I quines torrades!!! Com he gaudit aquest matí, mmmmm.
I per la resta, bé... pse pse. Estic tenint reunions últimament de les que m'agradaria sortir amb el cap ben alt i, en canvi, surto amb el cap gairebé tocant-me els genolls. Aquí la gent està a un altre nivell. Constantment em fan preguntes que no sé respondre. Tota la vida ensenyant-te a callar i a escoltar i ara van els holandesos i em demanen
respostes i no preguntes! I em parlen de grans revistes, i de recerca i jo que només vull anar a casa amb l'Augusto i el Miles... Estem en una "onda" diferent. I després ens queixem de que Espanya està a la cua d'investigació però és que veient a aquesta gent... Jo crec que hem de canviar de planeta, ells a un de primera, nosaltres a un de segona i tan feliços, sense rancúnia. Que jo me'ls estimo, però millor lluny, prou lluny com per a no sentir a cada pas que ets una rateta enmig de grans elefants (i, a sobre, psicòlegs! Bàrbara, tu ets la excepció :) )
En fi, vaig a seguir donant-li voltes a un model que no es deixa girar i a un cervell que crec que es redueix per moments.
Ànims pels que us sentiu també així i felicitats a aquells que no heu escollit aquesta via professional!
PD: La foto és de l'Augusto
I per la resta, bé... pse pse. Estic tenint reunions últimament de les que m'agradaria sortir amb el cap ben alt i, en canvi, surto amb el cap gairebé tocant-me els genolls. Aquí la gent està a un altre nivell. Constantment em fan preguntes que no sé respondre. Tota la vida ensenyant-te a callar i a escoltar i ara van els holandesos i em demanen
respostes i no preguntes! I em parlen de grans revistes, i de recerca i jo que només vull anar a casa amb l'Augusto i el Miles... Estem en una "onda" diferent. I després ens queixem de que Espanya està a la cua d'investigació però és que veient a aquesta gent... Jo crec que hem de canviar de planeta, ells a un de primera, nosaltres a un de segona i tan feliços, sense rancúnia. Que jo me'ls estimo, però millor lluny, prou lluny com per a no sentir a cada pas que ets una rateta enmig de grans elefants (i, a sobre, psicòlegs! Bàrbara, tu ets la excepció :) )En fi, vaig a seguir donant-li voltes a un model que no es deixa girar i a un cervell que crec que es redueix per moments.
Ànims pels que us sentiu també així i felicitats a aquells que no heu escollit aquesta via professional!
PD: La foto és de l'Augusto
Entradas
3 comentarios:
Bueno, sí podem ser de primera... de primera regional. Total, per a què volem ser de primera tenint solet i un munt de terreny encara sense edificar.
Ja va fer bé en riure en Houllebecq quan va sentir d'en Zapatero lo de que voliem ser la Califòrnia d'Europa i dient que com a molt seríem la Florida d'Europa... Bueno, si no se'ns avança Croàcia.
Jo que estava contenta de tornar a llegir el blog...
Res, hi ha dies millors i pitjors i els millors de tots estan per arribar.3
3 setmanes!!!! Ja queda res. Ves a dormir amb aquest pensament i lleva't cada dia amb ganes de menjar-te el món, ja veuràs què ràpid passa tot!
Petons
SI, SI ratetes peró amb sol, platges,roba de colors i patates braves jijiji
judith
Publicar un comentario