martes, 14 de julio de 2009

Els cotxes no piten i la gent toca "cacas"

Sí, aquí fan moltes coses semblants a nosaltres però moltes altre que no. I les que no són les que em criden l'atenció, és clar. Algunes d'elles són:

- Els cotxes: aquí els cotxes van amb molt de compte amb les bicis i els vianants. A les bicis sempre els hi cedeixen el pas i als vianants també. Els cotxes si veuen un vianant que encara no ha arribat a un pas per a vianants proper, s'aturen igualment. I és més, sempre s'aturen a uns metres del pas de vianants. I mai, mai, piten els cotxes. I mira que tenen motius de vegades (ho dic per experiència, jejej). Doncs no, no piten.

- Els pantalons: aquí no veuràs a ningú amb pantalons acampanats. I sabeu per què? Perquè s'enganxen amb la bici... (també ho dic per experiència). Tothom porta pantalons ben ajustats o tres quarts, ara que fa calor, és clar.

- Jerseis: a les botigues, gairebé un 70% de jerseis, samarretes i de més parts de dalt, duen caputxa. La mateixa roba que nosaltres però amb caputxa. Això és degut a que com sempre plou la gent prefereix posar-se la caputxa que no anar aguantant el paraigües a la bici. (tot i que també ho he vist... i he vist gent amb rams de flors, pastissos, caixes... de tot. Van pedalant i amb les mans aguantant el que calgui, quina habilitat tu!). Per cert, aquí les talles són una mida més gran que a Espanya. És a dir, que la S d'aquí és una M d'Espanya.

- Maniquís: una altra cosa curiosa és que aquí els maniquís són hiperrealistes. Són a mida real, amb cabells i tot tipus de complements. Els maniquís de bebés fan veritable angunia...

- Fregar els plats: a veure, no és que siguin bruts però la manera de fregar plats fa una mica de coseta. Aquí utilitzen raspalls no fregalls. Posen els plats en aigua amb sabó a la pica i li dónen amb el raspall. Fins aquí, normal. El problema és que quan acaben de raspatllar els plats ja els posen a assecar. No li passen aigua, pel que l'aigua de la pica, amb tota la seva substància, és la que utilitzen per fer net els plats... M'explico? Bggggg... :S

- Paraules i expressions: això sí que és complicat. Aquí si no t'entens en anglès, malament! Part del vocabulari diari que he après és el següent (afegeixo pronunciació):

Goedemorgen= Judemórjen (és com si tinguessis carraspera)
Hallo=Jalóo
Sorry=sóri (jijiji, és ben divertit. Em recorda al "primo Lary")
Alstublieft= Álstuubliift (és com un comodí. En principi és "per favor" però jo l'he sentit en mil contextos diferents)
Gom= júm (vol dir goma. I també s'ha de pronunciar en plan "tinc un pollo al coll")
Doei, doei!= oi, oi! (vol dir adéu i em recorda a l'Arale. Ho diuen amb el mateix tonet, com si toquessin una caca, jijiji)

Bé, us comunico que avui a la tarda vaig a sopar a casa d'una noia d'aquí, la Helen. Molt maca, és el segon àngel. Compartiré sopar amb una japonesa, algú belga, algú de Noruega i no sé si hi haurà més nacionalitats. Per sopar (és un dir sopar, perquè és a les 18h. Així que jo berenaré). I, atenció!!! M'han dit que han fet gazpacho, ara bé, entre d'altres coses li han posat pastanaga, jejeje!! Serà divertit provar-ho! I després anem al cine a veure Slumdog millionaire. També serà divertida la cosa perquè la peli és en anglès i amb algunes parts en hindi, però no patiu, que quan està en hindi ho subtitulen en holandès :p Genial!

3 comentarios:

gise dijo...

Jeje! Si que aprens ràpid...
Una idea: Fes-te un diccionari holandès (pronunciat)- català, és un gran record; jo ho vaig fer a Argentina
Ahh! Els papas ja tenen Skype complertja ho saps.
Besitos

Bàrbara dijo...

Jajajajaja
sí que és divertit sentir als holandesos, sembla que es desganyitin en cada paraula (jo acabaria amb afonia cada dia, tu). Però el que em fa més gràcia és com diuen adéu, me'ls imagino a tots com l'Arale, com dius tu, jejejejeje.
I tens raó, la manera de rentar els plats és una guarradeta... millor que no ho pensis.
Ah, i les galetes aquelles que et deia, he googlejat i es diuen "stroopwafels" http://en.wikipedia.org/wiki/Stroopwafel
La beneïda wikipèdia té la pronunciació i tot! :)
Així per quan vingui l'Augusto ja teniu per on començar.

Ah, i t'has fixat quants milions d'infusions i tés tenen al super?? jo em torno booojaaa!

Un petó ben gros!muaaaaaaaa

iNgRiD dijo...

Ei!!! Gràcies per dir-me això de les galetes. Les tastarem! I també unes patates fregides que van en paperina, ho mengen molt això.

Sí que tenen moltes infusions sí. I m'encanta perquè si vas a un bar i demanes una infusió sempre et porten una capsa de fusta amb tot d'infusions de diferents sabors!I tu esculls la que vols. Sempre penso que a Espanya t'aguantarien la capsa per si de cas, no sigui que n'agafis més de les que et toquen...:P

Besitos!