Ufff, això de tornar a tenir vida social és esgotador! :)
Ahir vaig anar a sopar a casa d'una noia junt amb unes amigues seves i el seu xicot. Em van fer gazpacho per sopar (amb pastanaga) i estava molt i molt bo! I ben presentat també. Després vam anar al cine. Em va fer gràcia perquè vam anar tots en bici, i jo mai abans havia circulat en grup. És ben diferent aquí...
Al cine vam veure Slumdog millionaire. Molt bona, sí senyor. Bé, de fet, alguna cosa me la vaig
perdre perquè hi havia fragments que parlaven en hindi i ho subtitulaven en holandès així que... algunes coses no les vaig entendre però només algunes. Després vam prendre un refresc i cap a casa. De fet, el cine està a un minut en bici de casa així que crec que hi tornaré. Potser per veure Coco avant Chanel?
I avui m'ha costat llevar-me... una miqueta només. Ha estat un dia llarg però profitós. Ara tinc més feina a fer encara, després d'haver tingut una tutoria de tesi... jejeje, però és la meva feina així que... :) I després he anat a sopar a casa del meu director. Quines cases més boniques tenen per aquí!
En realitat, aquest pos l'he titulat així perquè volia posar èmfasi en l'hospitalitat de la gent. Tothom m'ha acollit amb els braços oberts, tothom m'ajuda, tothom em cuida. D'alguna manera em sento fora de lloc però a la vegada com a casa. És ben estranya la sensació. No sé, crec que aquesta estada em servirà, sobretot, per aprendre a tractar a la gent d'una altra manera i per enfrontar-me a la gent d'una altra manera també. És estrany però aquí em sento còmoda amb tothom i en qualsevol context, estic com completament oberta i deixada anar, cosa que a Barcelona sóc incapaç. Més aviat acostumo a ser desconfiada i distant, així a primera vista... Bé, estem aquí per créixer, no?
Ahir vaig anar a sopar a casa d'una noia junt amb unes amigues seves i el seu xicot. Em van fer gazpacho per sopar (amb pastanaga) i estava molt i molt bo! I ben presentat també. Després vam anar al cine. Em va fer gràcia perquè vam anar tots en bici, i jo mai abans havia circulat en grup. És ben diferent aquí...
Al cine vam veure Slumdog millionaire. Molt bona, sí senyor. Bé, de fet, alguna cosa me la vaig
perdre perquè hi havia fragments que parlaven en hindi i ho subtitulaven en holandès així que... algunes coses no les vaig entendre però només algunes. Després vam prendre un refresc i cap a casa. De fet, el cine està a un minut en bici de casa així que crec que hi tornaré. Potser per veure Coco avant Chanel? I avui m'ha costat llevar-me... una miqueta només. Ha estat un dia llarg però profitós. Ara tinc més feina a fer encara, després d'haver tingut una tutoria de tesi... jejeje, però és la meva feina així que... :) I després he anat a sopar a casa del meu director. Quines cases més boniques tenen per aquí!
En realitat, aquest pos l'he titulat així perquè volia posar èmfasi en l'hospitalitat de la gent. Tothom m'ha acollit amb els braços oberts, tothom m'ajuda, tothom em cuida. D'alguna manera em sento fora de lloc però a la vegada com a casa. És ben estranya la sensació. No sé, crec que aquesta estada em servirà, sobretot, per aprendre a tractar a la gent d'una altra manera i per enfrontar-me a la gent d'una altra manera també. És estrany però aquí em sento còmoda amb tothom i en qualsevol context, estic com completament oberta i deixada anar, cosa que a Barcelona sóc incapaç. Més aviat acostumo a ser desconfiada i distant, així a primera vista... Bé, estem aquí per créixer, no?
Entradas
6 comentarios:
Què bé, com ens cuiden la nena....
Ja podem estar contents.
Res, relaciona't, culturitza't, aprèn holandès i aprofita que és tota una experiència això que estàs fent.
Ja veus, els dies passen, ja falta menys i ja arriba l'August, què bé, no?
Disfruteu del cap de setmana
Guapa!
me n'alegro molt de que et cuidin i et passegin.
I després d'una experiència d'aquestes, quan hi ha un guiri visitant el teu grup de recerca, te'l mires diferent :) i te l'endus a sopar o a veure la ciutat. Pq saps que s'agraeix tant que algú es cuidi de tu!
I si això ho extrapoles a més situacions, pos de conya, no? :)
M'encanta com et prens la vida :D
Un petó la mar de gros!
muaaaaaa
Ets una tía rancia aquí a barcelona!!!jijiji :) som molt desconfiats els catalans,tothom ho diu...i per algo serà....
Mola la nova recepta de gaspatxo,aprente-la!!
petonitulipans!!!
Sí que sóc una mica rancia sí... :) És cert que som diferents. La gent que està cara al públic són uns bordes, moltes vegades, però la resta són molt i molt acollidors. No sé per les terres on has estat Bàrbara si també era així.
Definitivament, a partir d'ara segur que si ve algun visiting student em comporto diferent.
La recepta de gazpacho t'ha molat eh!!! :D Avui m'he menjat un pastís típic de Maastricht, d'això sí que hauria d'aprendre la recepta!! Mmmmmmmm què bo!!
Petritulipanets!
Jajajaja, no ets rància dona!
a més, jo crec que fins a cert punt s'ha de ser desconfiat (i ho dic xq precísament el meu problema ha estat un excés de confiança...).
Per aquí depen de qui pillis. A les botigues acostumen a ser macos, no com a The Netherlands, que són uns bordes integrals. I als restaurants, han de ser supermacos per obligació, pq aquí (i als USA) funcionen amb el sistema de propines. El cambrer cobra una misèria de base, i treu la pasta de les propines. Així, deixar propina és obligatori. El que canvia és quant deixes: un 20% si el cambrer t'ha tractat superbé i tot estava superbó; un 15% si el servei ha estat normal, i un 10% si no t'ha agradat el servei.
Així que a vegades, amb tal de guanar-se el 20% poden ser mooolt pesats i excessivament atents, tu.
I escolta, de què era aquest pastís tan bo? apunta't, apunta't totes les receptes! mmmmmm :)
Superpetons!!!
La base era com d'una massa tipus donut de pastisseria però sense sucre, farcida de melmelada de taronja i per sobre com dos dits d'una mena de merengue.
Una bomba vaja! :D
Publicar un comentario